La concentració d’amoni
a les aigües del Calders,
Com qui canta caramelles,
ja no ens ensenya les dents
mossèn López de Salelles
ni tampoc els seus clients,
que tot fent-se el gata maula
han recobrat, a bon preu,
aquell magnífic retaule
que els guardàvem al Museu.
En aquest nou escenari,
després de la processó
hi resaran el rosari,
hi farà un sermó el rector,
i molt em temo que l’home
penjarà el mort al Senyor.
I és que són inescrutables...
Però, per cert, digueu-me on són
les reformes admirables
d’aquell Vaticà II?
El Madrid s’ha tret l’espina
i ens ha guanyat un a dos
per culpa de la rutina
de sentir-nos vencedors
i perquè un àrbitre tou
ha perdonat l’expulsió
d’en Ramos que en sap un pou
de fer faltes que fan por.
Aquest any rai!, que tot lliga:
a pesar de ser al Camp Nou
tenim a tocar la lliga
i la derrota no ens cou.
Ara cal pensar en Europa
i això si que costa un ou;
i encara volem la Copa
perquè no en tenim mai prou.
