Josep M. Oliva | Actualitzat el 06/06/2012

Temps de gladiadors

Uns mantenen que el treball és un càstig diví i altres proclamen que el treball dignifica, probablement tots tinguin la seva part de raó i cap dels dos la veritat absoluta. El que sí que és absolutament exagerat és aquesta mena de sacralització de l'empresa fins a convertir-se en el centre de la vida de moltes persones. Des dels que es matarien –o matarien– per ser l'empleat del mes –angelets– fins als que cauen en el joc d'algunes companyies que pretenen influir en els seus treballadors més enllà del marc laboral i els premien, posem per cas, amb el regal enverinat d'algun viatge. Un viatge on s'acabarà parlant de feina i estrenyent lligams entre la família i l'empresa i on es perpetuarà la divisió jeràrquica entre empleats d'una manera amable i gairebé imperceptible, però tan marcada i tan severa com en un exèrcit. Amb bona cara, això sí, i d'una forma aparentment distesa, fins a fer sentir els seus participants com uns autèntics privilegiats.

És només un exemple de com s'ha vingut materialitzant al món laboral la política anomenada «del pal i la pastanaga» que des de fa ja bastants anys s'aplica a través d'allò que en diuen «aconseguir els objectius». Però la crisi ho trastoca tot i a tots ens arriben històries de situacions que no hauríem imaginat mai. Històries que esgarrifen, com la que em van explicar d'un venedor que es veu immers en unes condicions que ens evoquen l'època dels gladiadors. Si fins ara, en la seva carrera per aconseguir uns objectius, el millor venedor d'entre els seus companys tenia un premi, ara l'últim... es queda sense feina. Així de cínic i així d'immoral. La resta, la por, la tensió amb la qual ha de viure i tot el que ha de fer per no quedar en l'última posició d'aquella llista terrible és fàcil d'imaginar. El que costa més d'imaginar és fins quan la gent estarà disposada a acceptar aquestes vexacions. Fins on ens durà això i què passarà si un dia els gladiadors assalten la llotja on aquests mísers emperadors empresarials se senten ara tan segurs.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.