Temps de gladiadors

per Josep M. Oliva , 6 de juny de 2012 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Uns mantenen que el treball és un càstig diví i altres proclamen que el treball dignifica, probablement tots tinguin la seva part de raó i cap dels dos la veritat absoluta. El que sí que és absolutament exagerat és aquesta mena de sacralització de l'empresa fins a convertir-se en el centre de la vida de moltes persones. Des dels que es matarien –o matarien– per ser l'empleat del mes –angelets– fins als que cauen en el joc d'algunes companyies que pretenen influir en els seus treballadors més enllà del marc laboral i els premien, posem per cas, amb el regal enverinat d'algun viatge. Un viatge on s'acabarà parlant de feina i estrenyent lligams entre la família i l'empresa i on es perpetuarà la divisió jeràrquica entre empleats d'una manera amable i gairebé imperceptible, però tan marcada i tan severa com en un exèrcit. Amb bona cara, això sí, i d'una forma aparentment distesa, fins a fer sentir els seus participants com uns autèntics privilegiats.

És només un exemple de com s'ha vingut materialitzant al món laboral la política anomenada «del pal i la pastanaga» que des de fa ja bastants anys s'aplica a través d'allò que en diuen «aconseguir els objectius». Però la crisi ho trastoca tot i a tots ens arriben històries de situacions que no hauríem imaginat mai. Històries que esgarrifen, com la que em van explicar d'un venedor que es veu immers en unes condicions que ens evoquen l'època dels gladiadors. Si fins ara, en la seva carrera per aconseguir uns objectius, el millor venedor d'entre els seus companys tenia un premi, ara l'últim... es queda sense feina. Així de cínic i així d'immoral. La resta, la por, la tensió amb la qual ha de viure i tot el que ha de fer per no quedar en l'última posició d'aquella llista terrible és fàcil d'imaginar. El que costa més d'imaginar és fins quan la gent estarà disposada a acceptar aquestes vexacions. Fins on ens durà això i què passarà si un dia els gladiadors assalten la llotja on aquests mísers emperadors empresarials se senten ara tan segurs.

Arxivat a:
Opinió


Participació