El temps

per Josep M. Oliva , 10 de març de 2016 a les 10:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mires un telenotícies, qualsevol telenotícies de qualsevol canal. Uns són més seriosos, altres més lleugers, però tots són igual de parcials i de tendenciosos. I al final, el mateix: un empatx de notícies sense cap reflexió i sense cap possibilitat de seguir-les perquè d'aquí a una setmana ja se'n deixarà de parlar i seran substituïdes per unes altres igual d'intenses i igual d'urgents. Es tracta tan sols d'omplir minuts, de saturar-nos de dades, d'imatges i, sobretot, d'impactes. Una desfilada de guerres i corrupteles, de política, de més política, de desgràcies i de morts, de novetats tecnològiques, de modes passatgeres, de populisme, de declaracions estúpides, de futbol, de més futbol, d'infantilisme, d'ídols que duren dos dies, de cultura en minúscules. Però vet aquí que, per fortuna, després de cada un d'aquells telenotícies, també a tots els canals i cada dia d'una manera més extensa, arriba la informació del temps. Tant si anuncien sol com xàfecs, fred com calor, aquell espai ens retorna la justa mesura de totes les coses i és com si tot el que ens han dit abans quedés reduït a la mínima expressió de les misèries humanes.

Passi el que passi a la terra, el cel se'n desentén i segueix el seu ritme inexorable, indiferent a les notícies que acabem de veure, als conflictes d'interessos, a les guerres i a tot. Un dia neva sobre la capital del món i tot es col·lapsa, un altre dia plou sobre la democràcia més arrelada i la meitat de votants es queda a casa. Miro els mapes de símbols, contemplo les fotografies que envia la gent des del lloc on viuen i és com si tota la resta deixés de tenir importància. M'imagino núvols de cotó fluix enmig d'un blau intens i núvols foscos carregats de pluja; la calma que arriba després d'una tempesta, l'arc de Sant Martí, una posta de sol. Penso en el temps de la sembra i el temps de la collita; en les fulles que cauen i en els brots que neixen, en les aus que emigren i els animals que hivernen, en marees que pugen i baixen, en llunes creixents i llunes minvants, en meteorits que solquen el cel, en astres llunyans, en pluges d'estels, en eclipsis de sol; en l'alternança dels dies i les nits i en totes aquelles coses que no canvien mai. I quan penso en tot allò sento una tranquil·litat infinita.



Participació