Miquel Asensio

per Jordi Sardans , 8 de març de 2016 a les 11:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Miquel Asensio Quiñonero va néixer a les Escodines i es va instal·lar amb la família provinent de Múrcia al barri de la Sagrada Família. Es forma, com tants d’altres, sota la influència de l’escoltisme, i de jove entra en contacte amb mossèn Junyent, que a més de responsabilitzar-se dels Cursets de Cristiandat era tota una institució dins dels corrents intel·lectuals de finals de la Dictadura i durant la Transició a Manresa. Políticament, Asensio va ser un dels cinc fundadors del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) a la ciutat, on va militar fins a la pràctica desaparició. Uns anys abans havia format part de la Comissió per la Promoció Política, on convivien diverses formacions antifranquistes, no comunistes. Personalment el vaig conèixer per primera vegada l’any 1977 quan formava part de la taula presidencial en un míting que el PSAN va fer al teatre dels Carlins. El gener de 1980, el partit que ja s’havia separat en dos sectors, es va escindir definitivament. Mentre la majoria de militants del Bages van optar pel sector moderat, d’altres com Miquel Asensio, Miquel Cura o Daniel Díaz es van mantenir en l’anomenat sector radical, que des dels inicis liderava el valencià Josep Guia. Independentista convençut, des de l’any 2001 militava a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Havia col·laborat en la formació de plataformes independentistes, com ara, la Fundació Independència i Progrés. També havia estat un dels cofundadors de la Unió de Pagesos del Bages, conjuntament amb Joan Tatjé.

La seva formació acadèmica, una Enginyeria Tècnica Agrícola, li va servir professionalment en diversos camps. Va ser un dels cofundadors de Cal l’Arenys, on també va participar fins fa poc l’advocat Lluís Matamala, entre d’altres, i es van dedicar a la fabricació artesanal de cerveses, amb noms eminentment catalans, com la Guineu. Però, sobretot, els seus coneixements tècnics li van servir per associar-se amb l’empresari Jordi Serra (director-gerent) de l’empresa Inoxforma SL, dedicada a la fabricació de boles per a vàlvules d’acer inoxidable, on Asensio era el director financer i havia assumit la responsabilitat tècnica de la producció. Actualment, també era soci de l’entitat cultural Favets i Tremendos i des de feia anys formava part del patronat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha mort als 64 anys a causa d’una greu malaltia que als darrers mesos s’havia agreujat.

Arxivat a:
Opinió, Miquel Asensio


Participació