Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Geològicament forma part del que s’anomena Avant–País Plegat. Es situa a l’indret on els Pirineus (ubicats immediatament més al Nord), ensopeguen amb els materials terciaris de la Depressió Geològica de l´Ebre i es pleguens en aixecar-se i avançar cap el Sud. S’hi poden veure els materials terciaris afectats pel plegament pirinenc i com s’han anat afectant a mesura que s’ha produït el plegament. Es pot veure com els més antics (situats sobretot a la Serra de Bastets) es veuen gairebé verticals, o inclinats al revés; mentre que els més moderns (a la Serra de Busa) són lleugerament horitzontals. Fins i tot, es pot veure com aquests es situen sobre el primers. Això si, entre els primers i els darrers hi ha tot un ventall progressiu d’inclinacions, que ens marca el temps del plegament, ja que hi ha uns sediments que es van capgirant al mateix temps que són afectats pel plegament. Aquest temps es pot concretar entre uns 45 i uns 30 milions d’anys enrere. Tot aquest conjunt va ser estudiat l’any 1973 pel gran geòleg Oriol Riba, amb un nou terme geològic a escala mundial, que el va batejar amb el nom de discordança progressiva. Des d’aleshores és un exemple utilitzat en tota la literatura geològica.
Nom del paratge: Discordança progressiva de Busa-Bastets.
Situació geogràfica: Navès i Guixers (Solsonès). I terme de Muntanyola, Valielles de Busa (Berguedà).
Situació geològica: Forma part del denominat Avant–País Plegat, a la zona de contacte entre els Pirineus i la Depressió Geològica de l’Ebre.
Procedència del nom: Ve de la creixent diferència d’angle entre els sediments més antics (Serra de Bastets) i els més moderns (Serra de Busa).
Importància geològica: Element geològic molt important dintre de la literatura geològica universal, definit ens aquests indrets de la Catalunya Central, per primera vegada en el món. A partir d’aquí va ser aplicat a altres indrets de la Terra.
Materials geològics: Són eminentment conglomerats, pertanyen a l’era terciària (Cenozoic) i són els més antics de l´Eocè Superior, d’una edat d’uns 45–33 milions d´anys enrere; mentre que els més moderns ja són de l´Oligocè Inferior, d´una edat d´uns 33–30 milions d´anys.
Edat de formació: Correspon al moment del plegament en aquest indret i es situa entre els 45 i els 30 milions d’anys.
Curiositats interessants: Hi han passat molts estudiosos d’arreu del món i és un dels llocs més interessants de la geologia de la Catalunya Central, que formarà part del futur Parc Geològic i Miner de les comarques del Solsonès i Alt Urgell. També és part de la Geozona 152, establerta del departament de Medi Ambient.
