Normalment pots consultar l'horari del bus. Te'l donen en paper, si en queden, o te'l baixes en pdf. El que passa és que no val gaire la pena. Vull dir que el servei vacomva i, ja se sap, o no se sap, un dia arribes a la parada a esperar el de les 8 i, ves, no passa, que no és que passi tard, és que no passa. I, és clar, llavors et trobes com a la cua de la taquilla del Bages Centre el dia de la Fiesta del Cine, perquè hi ha un fotimer de persones fent fila a la parada. Si tens sort i puges a Plaça Catalunya encara pots seure. Si puges a Zona Universitària, xato, has begut oli, perquè pujar-hi encara hi podràs pujar, però de peus. Sísísí. Exacte. El que esteu pensant. Tu pagues quasi vuit pavos o un viatge de la T10 de sis zones (aquella, aquella, la més cara) i a canvi tens hora i mitja de bus per estirar les cames. I em direu: apa, va, hora i mitja tampoc. Sísísí, perquè resulta que si el bus en qüestió porta gent dreta no pot passar de 80km/h. No, ni a la carretera, tot i que mentre escric això em fa l'efecte que no anem pas a 90, i que hi ha més de 20 persones dretes, que són el màxim que el busero podria portar, que hi ha gent que porta tot el dia currant, que hi ha gent que ha esperat el bus tres quarts més del que tocava, que el bus de les 8, ves, deu ser a l'horari, però a la carretera no hi és pas, i que si ara ens para la madera segurament incomplim tres o quatre o cinc o sis normes de seguretat. Ep, però els cartellets de Abróchense el cinturón de seguretat, Conserveu el bitllet fins al final del trajecte i tota aquesta parafernàlia, senyor policia, la portem ben senyalitzada. Pel camí, a més a més, ens hem deixat un munt de manresans i olesans a les darreres parades, no per allò del màxim de 20 persones dretes, sinó perquè literalment en aquest bus ja no hi cap ni una agulla. Els nens tornen de les deu hores d'universitat amb les motxilles i aquesta mena de bolso per als tuppers que ara porta tothom, amb carpetes i jaquetes que amunteguen a terra mateix. Els que tornen de la feina no van tan carregats, potser, però estan més enfadats, i una noia que torna amb el bebè està una mica desesperada i si el nen no para de plorar tindrem problemes perquè potser el meu veí de bus (un home de quaranta anys que fa estona que tanca contractes per telèfon) el farà callar d'un mastegot.
Per sort, de moment no hem punxat cap roda, una aventura que també pots experimentar sovint per només vuit pavos, i encara ens queda el més important: el sentit de l'humor. Una dona que està indignada i seu a les escales del bus està explicant, bé, cridant, que demanin el llibre de reclamacions i els ho crida als que van drets davant perquè ja està bé i la Generalitat ja s'ho ha fet venir bé perquè puguem anar de peus. Dues noies que han pujat a Zona Universitària riuen. Paro l'orella a la conversa:
—Mira, la carnissera!
—La carnissera d'on?
—Empanada, no te'n recordes de la carnissera?
—La carnissera d'Olot? Jo què sé!
—Que va, tia, que li diem així perquè l'altre dia es va posar a dir que féssim cua i semblava que donés número a la carnisseria!
—Jajajajjaja. Tens raó, la boja!
—Vinga, tu, empeny, que ja som a Olesa. Ara haurien de sonar les trompetes de RyanAir i que la penya aplaudeixi, no?
