Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els humans tenim ceguera sistèmica o ambiental. Som incapaços de veure com les nostres activitats quotidianes, rutinàries i locals produeixen canvis sobre el medi ambient global. Ningú ha esta conscient del canvi climàtic fins que els climatòlegs han aportat dades concloents. El fenomen és el resultat del domini dels humans sobre la natura. L’hem manipulat, transformat i explotat fins al límit.
Un altre problema que, majoritàriament, portem arrossegant des de gairebé el Neolític, és la concepció dualística de la realitat. Separem la natura de la cultura. Com si una no tingués res a veure amb l’altra. Com si els humans fóssim entitats d’origen no biològic! Sempre ens hem separat del que no és humà. Aleshores, allò que no pertany estrictament als humans és considerat inferior, mancat de respecte i explotable. Hem arribat a la dominació humana de la natura. Podem dominar-la perquè nosaltres no en formem part. Aquesta pràctica històrica s’ha perpetuat fins a l’actualitat i s’ha traslladat a les polítiques ambientals dels països “desenvolupats”.
Per una banda, la dominació de la natura i el dualisme natura-cultura que hi ha al darrere i, per una altra banda, la ceguera que tenim davant dels canvis ambientals, han justificat, al llarg de la història, la transformació dels ecosistemes i la conquesta i l’aculturament de les poblacions humanes autòctones.
La concepció dualística de la realitat i la ceguera sistèmica són pròpies del sistema capitalista vigent. El principal responsable de l’ecocidi i genocidi actual. El capitalisme està donant nom a un nou període “geològic”, el capitalocè*. Aquest acabarà quan deixem de ser antropocèntrics i tinguem una enfocament de la natura menys dual. Quan tinguem en compte que els humans formem part dels ecosistemes. En concret, de la biosfera. I quan els polítics actuals siguin valents i s’enfrontin a aquesta realitat no dual.
Ara per ara, els polítics van a remolc dels interessos dels partits i tenen por de canviar el sistema. Els hi suposaria perdre la comoditat i l’estatus.
*El terme capitalocè és un dels noms que s’ha donat al període que va de la revolució industrial fins a l’actualitat, fent analogia amb els noms d’altres temps geològics (eocè, paleocè...). També se li ha donat el nom d’antropocè, atribuint les causes de totes les “maltempsades “ ambientals a la humanitat en ple. El terme més coherent és el de capitalocè: només una part de la humanitat, sota el sistema capitalista, ha provocat els canvis geològics sobre la Terra.
