«M’ha sorprès el fort sentiment catalanista que es respira en aquest país»

per Laura Coletas , 11 de febrer de 2016 a les 11:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

D’AQUÍ I D’ALLÀ. Em dic John Mackellar i tinc 23 anys. Vaig néixer a Chorley, una petita localitat situada al nord-oest del Regne Unit. En aquest indret, proper a Manchester, he viscut tota la vida fins aquest darrer any. Vaig cursar l’escola secundària i el batxillerat al meu poble i després la carrera de Dret a la Universitat de Manchester.

L’arribada a Catalunya va ser el dia 1 d’octubre d’aquest mateix any, tot i que ja hi havia estat anteriorment fent turisme. En concret, havia visitat dues vegades la ciutat de Barcelona, que, per cert, em va encantar. Aquesta va ser una de les raons per les quals vaig decidir venir a aquest país. Feia temps que tenia en ment fer-hi una llarga estada perquè és un indret que des de sempre m’ha cridat molt l’atenció.

Aquesta tardor vaig poder fer realitat el meu desig. Formo part d’un grup d’auxiliars de conversa i, a través de l’anunci d’una empresa de Barcelona, vaig tenir l’oportunitat d’anar a parar a l’escola de les Dominiques de Manresa. En aquell moment, aquesta escola estava interessada a contractar una persona nativa per al reforç oral de l’anglès i vaig tenir la sort de ser l’escollit. Amb aquesta feina també aconseguia un dels objectius que m’havia plantejat en venir aquí: millorar el castellà, aprendre català i guanyar experiència en el món de l’ensenyament, al qual no descarto dedicar-me en el futur.



Actualment sóc assistent de conversa en molts dels cursos de l’escola, des de quart de primària fins a quart d’ESO, amb una dedicació de vint hores setmanals. Treballo amb grups d’estudiants amb els quals conversem sobre temes diversos que puguin resultar del seu interès. La meva tasca se centra a ajudar-los a millorar l’expressió oral en anglès, ampliar el vocabulari i millorar-ne la pronúncia.

La meva primera impressió de Manresa va ser francament bona. Penso que és una ciutat bonica i molt pràctica, ja que pots accedir fàcilment a qualsevol lloc a peu. Per a mi, aquí les ciutats són més tranquil·les. Creia que seria un veritable problema no parlar català i, en contra de la meva suposició, m’he sentit molt ben acollit. Tothom ha estat molt amable amb mi! Aquest tarannà m’ha facilitat i fet més agradable poder practicar una les meves grans aficions, el ciclisme. Amb un grup ciclista bagenc faig algunes sortides de tant en tant.

En aquests moments estic vivint a Sallent, amb la família d’una professora de l’escola de les Dominiques. El català és l’idioma que es parla sempre en aquesta llar i ha estat així com he tingut l’oportunitat d’aprendre’l. Una de les coses que més m’ha sorprès ha estat el fort sentiment catalanista que es respira en aquest país, tant a nivell cultural com festiu.

Des que vaig arribar no he tornat al meu país d’origen. Amb la meva família, hi he mantingut contacte a través de FaceTime i WhatsApp, i al desembre hi he anat per visitar-los i celebrar el Nadal, però he retornat a Barcelona per celebrar el Cap d’Any.

Serà a partir del segon trimestre que m’instal·laré a Manresa amb una altra família vinculada al centre. A l’estiu m’agradaria visitar d’altres indrets de Catalunya i no descarto quedar-m’hi a viure  una llarga temporada. És per això que buscaré opcions per fer-ho possible. A veure si hi ha sort! 



Participació