L'amor també té data de caducitat

per Aida Solà i Concustell, 25 de gener de 2016 a les 17:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Marits i Mullers ha donat el tret de sortida al nou TOC del Teatre Kursaal. Amb un encertat repartiment, el director català Àlex Rigola s’atreveix a adaptar al teatre un dels textos més personals del cineasta novaiorquès Woody Allen.
L’any 1992 Woody Allen va escriure i dirigir una de les seves pel·lícules més íntimes: Marits i Mullers.
En la pel·lícula,  Allen es va preguntar, amb el seu característic sentit de l'humor: Què passa en una relació de parella 10 o 15 anys més tard del “i van ser feliços per sempre” amb el qual acaben la majoria de les històries d’amor? Com gestionem emocionalment l’evolució de la parella? Com encaixem els canvis? Fins a quin punt coneixem en detall la persona qui tenim al costat? Fins a quin punt li expliquem tot de nosaltres?
 
Husband and Wifes (Marits i Mullers) és la representació de l’inici de la crisi personal del director amb Mia Farrow. Una de les frases més èpiques és quan Allen li recrimina a Farrow el seu caràcter “passiu i agressiu” que és, el què diu, que ella hagi aconseguit sempre el què vol.
 


MARITS I MULLERS, ÀLEX RIGOLA

“L’Andreu és escriptor i professor de literatura; la Mònica, la seva dona, treballa a una revista d’art. El Joan i la Sandra, aparentment la parella perfecta, decideixen separar-se. A partir d’aquesta notícia, el matrimoni es comença a plantejar si la seva relació és sòlida i estable”.
 
Marits i Mullers va ser escrita per Woody Allen i adaptada al teatre per Àlex Rigola, qui s’ha atrevit a adaptar-la per primera vegada al teatre. El director ha desenvolupat una brillant historia al voltant de la complexitat de les relacions de parella, on a través dels conflictes matrimonials hi ha una de les pors més grans dels éssers humans: les inseguretats.
 
La posada en escena té com a objectiu potenciar la proximitat de l’espectador, de manera que sobre l’escenari només podíem veure 3 sofàs , ocupats en tot moments pels 6 actors, intentant aconseguir la intimitat de les situacions que li passa a cada persona. Cal dir també que la aproximació també s’aconsegueix pel fet que els personatges conserven els noms de pila dels actors.
 
I finalment, el repartiment, el treball de càsting ha estat molt acertat. Andreu Benito (àlter ego de Woody Allen), Joan Carreras i Lluís Villanueva, tots tres en molt bona forma; i Mònica Glaenzel, Sandra Monclús i Mar Ulldemolins es deixen portar pels sentiments dels personatges femenins a qui interpreten.



 
 
Marits i Mullers és una reflexió filosòfica sobre l’amor, l’amistat, l'ego, la individualitat, la vida d’una manera divertida al més estil pur del Woody Allen.

“L’amor és un invent de l’Edat Mitjana. Voler i viure en parella és molt profund. Cal relaxar-se i gaudir la relació sense esperar que tot torni a ser com al principi” Woody Allen
    



Participació