Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests darrers mesos, a la COP21, a la Cimera de l’ONU pel Canvi Climàtic celebrada a París, s’ha parlat molt del canvi climàtic i, sobretot, de com podem frenar-lo. Però de veritat coneixem què és? Quina n'és la causa principal?
A Catalunya, al final d’aquest segle, el nivell del mar pot haver pujat uns 44 centímetres, amb un retrocés de les platges de 20 a 40 metres. Es a dir, a finals del segle ens quedem sense platges, sense deltes i zones d’aiguamolls. La temperatura de l’atmosfera augmentarà entre dos i quatre graus. Molts animals i plantes patiran aquesta pujada de temperatura i per tant també variarà la seva distribució. I, evidentment, sobre els humans produirà grans canvis en l’agricultura, en el moviment de les poblacions (grans migracions degudes a sequeres o innundacions), en la salut humana... Fa temps, amb rotunditat des del 2007, que el Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic de l’ONU, un grup d’experts en clima, sap que la Terra està malalta i que els reponsables en som els humans.
Un dels símptomes de la malaltia és una febrada. Sí, a la Terra li està pujant la temperatura. Com és possible que la Terra canviï la seva temperatura? Aquest fet, però, no ens hauria d’estranyar: el planeta ha canviat moltes vegades la temperatura de la seva l’atmosfera. Només cal pensar en les glaciacions. Fa10.000 anys, les temperatures de la Terra eren molt baixes. Actualment, s’ha determinat que la causa de la malaltia és l’excés de diòxid de carboni i altres gasos, com el metà, que hi ha a l’atmosfera. L’excés de diòxid de carboni, el principal responsable de tot plegat, prové de la combustió dels anomenats combustibles fòssils: carbó, gas i petroli. En cremar-los, a més d’obtenir-ne energia, que fa moure els nostres cotxes, avions i fa rutllar les màquines que produeixen pràcticament tot el que els humans consumim, també contaminen. L’excés de metà prové dels abocadors d’escombraries, de la ramaderia (els pets dels animals!), arrossars i zones pantanoses.
El diòxid de carbònic, el vapor d’aigua, els òxids de nitrogen i el metà són els gasos de l’atmosfera responsables de l’efecte hivernacle. Una proporció adecuada d’aquests gasos és necessaria, ja que manté la temperatura mitjana de la Terra al voltant de 15 graus centígrads. Si no hi fossin aquesta temperatura podria baixar considerablement. Fan sobre l’atmosfera el mateix que fa el vapor d’aigua dins d’un hivernacle. El vapor absorbeix les radiacions del sol i no les deixa sortir de l’hivernacle. I l’hivernacle s’escalfa. A l’atmosfera, quan hi ha petites variacions, un augment d’aquests gasos, especialment el diòxid de carboni, que absorbeixen més radiacions del Sol i no les deixen sortir de l’atmosfera, comporta l’escalfament de la Terra i els climes canvien.
Així, com podem evitar el canvi climàtic? Quines possibles solucions hi ha? Sembla que el planeta haurà de patir la malaltia, ja que és imparable. Pel que fa als humans, l’única cosa que podem fer és minimitzar o atenuar els seus efectes. Com? Doncs cremant menys combustibles fòssils, ja que com més en cremem més diòxid de carboni hi haurà a l’atmosfera i més s’escalfarà el planeta. Fent servir més els transports públics, mirar de no tenir massa alta la calefacció... Però la solució definitiva és no ser tan consumistes. Baixar la generació de diòxid de carboni requereix baixar la producció industrial, o bé buscar energies alternatives per crear els mateixos bens de consum. Per això és problematic per alguns països baixar el seus nivells de contaminació. I per la mateixa raó és tan difícil arribar a acords a les cimeres pel canvi climàtic que s’han celebrat fins al moment. Tothom, països pressionats per els ‘lobbies’ industrials i energètics, té massa interessos a protegir. Els grans protocols que sorgeixen de les cimeres no seran gaire efectius si la gent des del carrer no fa un canvi de mentalitat que impliqui consumir menys. Hauríem de consumir allò que necessitem i no deixar-nos seduir per béns potenciats pel sitema capitalista salvatge. Aquesta sí que seria una autèntica pressió contra ‘lobbies’ industrials i energètics que en certa manera són cecs al canvi climàtic i a qualsevol altre canvi que minvi els seus exagerats beneficis.
