Josep M. Oliva | Actualitzat el 06/01/2016

Fer-se una ‘selfie’

 
Vinc d'un temps en què les fotos eren un bé escàs i per això les que tenim d'aquells anys les guardem com un tresor. Amb els avenços tècnics i la bonança econòmica, tenir una màquina de retratar --de més o menys qualitat-- va estar a l'abast de tothom i els nostres fons fotogràfics van créixer ràpidament. Més tard, amb l'arribada de les càmeres digitals, la popularització de la fotografia es va disparar com mai ens ho haguéssim pogut imaginar i tots vam tenir fotos a dojo i d'una qualitat impensable feia només uns anys. Però després van venir els mòbils que també feien fotos... i de la popularitat es va passar a la banalització. El mòbil no només ha tret encant a la màgia de fer una foto, sinó que ha trastocat l'estètica fotogràfica i ha imposat uns hàbits que el que millor retraten és l'estupidesa dels nous temps.

La possibilitat d'autoretratar-se s'ha encomanat com la pesta i tothom es deleix per fer-se una ‘selfie’ de grup, com si la gràcia estigués més en el propi acte de fer-se la ‘selfie’ que no pas a tenir una foto junts. Perquè si fos així, el més normal és que la feina d'enquadrar i disparar se li encarregués a algú que passés per allà i estigués disposat a fer-los aquell favor. Però és que no ho volen. Proveu d'oferir-vos com a fotògraf en un d'aquells grups on un estira el braç fins a l'infinit per intentar que hi càpiguen tots... Us dirà que no, que volen una ‘selfie’! És a dir, prefereixen una foto deforme abans que una de ben feta perquè allò important és dir que s'han fet una ‘selfie’. No és de ximples? Sí, no hi donem més voltes: és de beneits. I és una beneiteria que ho envaeix tot. A finals de desembre, amb La Vanguardia del diumenge hi havia, com cada any, un calendari de la Fundació Talita, un institució que treballa per als nens i joves discapacitats intel•lectuals. És una tradició d'aquell calendari que cada mes estigui encapçalat per una fotografia d'un personatge famós amb un nen o una nena de la Fundació. Enguany també és així, però les fotos, signades totes pel Pau Palacios, volen simular que són una ‘selfie’ i cada personatge estira el braç fingint autoretratar-se! Voleu dir que estem bé del cap? Déu meu, quina enyorança del blanc i negre i d'una societat més normal.
 

COMENTARIS

Gràcies
Montse, 26/01/2016, 09:58

Bonvolgut Josep Ma.,
No fa masses dies vaig tenir l'oportunitat de llegir el teu article relacionat amb les "selfies".
En primer lloc: felicitar-te, en segon lloc: GRÀCIES! i en tercer lloc: permeta'm presentar-me; em dic Montse i sóc néta, filla i germana de fotògrafs.
Felicitar-te pel teu gran seny a l'hora d'escriure aquesta columna i fer-nos sentir als pocs amants de les "selfies" com a éssers igual de terrenals com els enamorats i declarats practicants de les mateixes; ja que sí, també som persones els que no anem fent el ruc pels llocs públics alimentant el nostre ego o senzillament deixant rastre d'algunes inseguretats.
Jo vaig ser criada en un ambient on era normal topar amb càmeres, entrebancar-me amb trípodes, jugar amb les cubetes utilitzades en el procés de revelat i amagar-me al laboratori quan el pare encenia la bombeta vermella. Les ampliadores, revelador, bany d'atur, proves de grisos... tot aquest vocabulari ha estat gravat a la meva pell des del dia que vaig néixer.
Em colpeix el cor quan palpo certa desvalorització de la fotografia de sempre davant l'actual praxis d'usuari, podríem dir-ho així.
Recordo les converses a casa; càmeres fosques, daguerrotips, gravats heliogràfics, lents i altres enginys, sobretot la imatge del meu pare fabricant-se filtres casolans, el que avui en dia anomenaríem filtres DIY (do it yourself) per no perdre pistonada del món modern. Quina llàstima aquesta desconeixença fotogràfica per part d'alguns...
És evident que no podem romandre amb els ulls clucs davant les noves tecnologies però bé, d'aquí a la banalització hi ha un llarg trajecte.
Quan era petita el meu pare no deixava de recordar-me que la millor càmera fotogràfica era el meu ull i que estigués atenta a tot el que m'envoltava i sobretot valorés la llum; potser gràcies a ell sóc una persona força observadora.
I què en podem dir avui en dia de la relació entre el fotògraf i la seva càmera? res, absolutament res ja que aquesta és inexistent (ara tot és provisional, ràpid, efímer...).
A casa una fotografia sempre ha estat valorada com a testimoni del pas del temps, de les experiències viscudes, dels records que ens acompanyen...i apareixen les "selfies" el que jo anomenaria el producte conseqüent de la ressaca de la fotografia moderna.
Gràcies Josep Ma; de tot cor pel teu magnífic escrit, i si mai tenim l'oportunitat de coneixer-nos, oi que no ens farem una "selfie"?

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.