Fer-se una ‘selfie’

per Josep M. Oliva , 6 de gener de 2016 a les 09:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vinc d'un temps en què les fotos eren un bé escàs i per això les que tenim d'aquells anys les guardem com un tresor. Amb els avenços tècnics i la bonança econòmica, tenir una màquina de retratar --de més o menys qualitat-- va estar a l'abast de tothom i els nostres fons fotogràfics van créixer ràpidament. Més tard, amb l'arribada de les càmeres digitals, la popularització de la fotografia es va disparar com mai ens ho haguéssim pogut imaginar i tots vam tenir fotos a dojo i d'una qualitat impensable feia només uns anys. Però després van venir els mòbils que també feien fotos... i de la popularitat es va passar a la banalització. El mòbil no només ha tret encant a la màgia de fer una foto, sinó que ha trastocat l'estètica fotogràfica i ha imposat uns hàbits que el que millor retraten és l'estupidesa dels nous temps.

La possibilitat d'autoretratar-se s'ha encomanat com la pesta i tothom es deleix per fer-se una ‘selfie’ de grup, com si la gràcia estigués més en el propi acte de fer-se la ‘selfie’ que no pas a tenir una foto junts. Perquè si fos així, el més normal és que la feina d'enquadrar i disparar se li encarregués a algú que passés per allà i estigués disposat a fer-los aquell favor. Però és que no ho volen. Proveu d'oferir-vos com a fotògraf en un d'aquells grups on un estira el braç fins a l'infinit per intentar que hi càpiguen tots... Us dirà que no, que volen una ‘selfie’! És a dir, prefereixen una foto deforme abans que una de ben feta perquè allò important és dir que s'han fet una ‘selfie’. No és de ximples? Sí, no hi donem més voltes: és de beneits. I és una beneiteria que ho envaeix tot. A finals de desembre, amb La Vanguardia del diumenge hi havia, com cada any, un calendari de la Fundació Talita, un institució que treballa per als nens i joves discapacitats intel•lectuals. És una tradició d'aquell calendari que cada mes estigui encapçalat per una fotografia d'un personatge famós amb un nen o una nena de la Fundació. Enguany també és així, però les fotos, signades totes pel Pau Palacios, volen simular que són una ‘selfie’ i cada personatge estira el braç fingint autoretratar-se! Voleu dir que estem bé del cap? Déu meu, quina enyorança del blanc i negre i d'una societat més normal.
 
Arxivat a:
Opinió


Participació