Josep M. Oliva | Actualitzat el 14/12/2015

Black Friday

 
Quins temps aquells en què el súmmum del consumisme era el dia del pare, o el dia de la mare, o el dia dels enamorats! Dies, tots ells, segons els savis, "inventats pel Corte Inglés" i en els quals els pobres alienats es deixaven enredar pels anuncis de la tele i compraven un regalet per al pare, la mare o la nòvia. Vistes des de la perspectiva d'ara totes aquelles diades em semblen entranyables. En el fons, ja fos d'una manera més sincera o més complimentosa, darrere de cada compra hi havia un sentiment, les ganes de declarar l'estima a una persona. Ara ja no cal inventar-se excuses: es decreta el dia que toca consumir com bojos i a comprar s'ha dit. El que sigui. Uns pantalons, una estufa, un ordinador, un cadell de gos, un viatge o una flauta de béc. En diuen Black Friday i aquest any s'ha imposat amb un bombardeig publicitari brutal.

El divendres 27 de novembre, només a Regió7 vaig comptar set anuncis amb aquell reclam, tres a tota plana: dues botigues de mobles, una d'informàtica, un gimnàs, un restaurant, un hipermercat i una empresa de fibra òptica. I no hi va haver informatiu a la televisió que no promogués aquella diada sota l'aparença de donar una notícia. Però potser més que el consumisme desaforat i inconscient, el que em va entristir especialment d'aquell Divendres Negre –sona tan diferent dit en català– va ser l'alegria amb què deixem colonitzar el nostre idioma i els nostres costums per la cultura anglosaxona. El Black Friday, la Shopping Night i tot el reguitzell de paraules i d'expressions angleses que hem incorporat sense cap necessitat al nostre llenguatge i que tothom repeteix amb una naturalitat que esgarrifa. Els que es comuniquen ‘online’ i et demanen el ‘mail’. El ‘friki’ que ara té un ‘coach’ i el paga en ‘cash’. Els que van a un ‘event’ i s'emporten en un tàper el que ha sobrat del càtering abans que ho llencin a un ‘container’. La noia guai que va al ’gym’ per lluir ‘body’ a la ‘disco’, tan ‘fashion’ amb els seus ‘leggins’, que t'ensenya el ‘selfie’ que es va fer amb la ‘family’ i quan la convides a una copeta de xampany et recrimina: "vols dir de cava, oi?". Això sí que és ‘heavy’. No digueu que no n'hi ha per engegar-la a la merda.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.