Black Friday

per Josep M. Oliva , 14 de desembre de 2015 a les 19:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quins temps aquells en què el súmmum del consumisme era el dia del pare, o el dia de la mare, o el dia dels enamorats! Dies, tots ells, segons els savis, "inventats pel Corte Inglés" i en els quals els pobres alienats es deixaven enredar pels anuncis de la tele i compraven un regalet per al pare, la mare o la nòvia. Vistes des de la perspectiva d'ara totes aquelles diades em semblen entranyables. En el fons, ja fos d'una manera més sincera o més complimentosa, darrere de cada compra hi havia un sentiment, les ganes de declarar l'estima a una persona. Ara ja no cal inventar-se excuses: es decreta el dia que toca consumir com bojos i a comprar s'ha dit. El que sigui. Uns pantalons, una estufa, un ordinador, un cadell de gos, un viatge o una flauta de béc. En diuen Black Friday i aquest any s'ha imposat amb un bombardeig publicitari brutal.

El divendres 27 de novembre, només a Regió7 vaig comptar set anuncis amb aquell reclam, tres a tota plana: dues botigues de mobles, una d'informàtica, un gimnàs, un restaurant, un hipermercat i una empresa de fibra òptica. I no hi va haver informatiu a la televisió que no promogués aquella diada sota l'aparença de donar una notícia. Però potser més que el consumisme desaforat i inconscient, el que em va entristir especialment d'aquell Divendres Negre –sona tan diferent dit en català– va ser l'alegria amb què deixem colonitzar el nostre idioma i els nostres costums per la cultura anglosaxona. El Black Friday, la Shopping Night i tot el reguitzell de paraules i d'expressions angleses que hem incorporat sense cap necessitat al nostre llenguatge i que tothom repeteix amb una naturalitat que esgarrifa. Els que es comuniquen ‘online’ i et demanen el ‘mail’. El ‘friki’ que ara té un ‘coach’ i el paga en ‘cash’. Els que van a un ‘event’ i s'emporten en un tàper el que ha sobrat del càtering abans que ho llencin a un ‘container’. La noia guai que va al ’gym’ per lluir ‘body’ a la ‘disco’, tan ‘fashion’ amb els seus ‘leggins’, que t'ensenya el ‘selfie’ que es va fer amb la ‘family’ i quan la convides a una copeta de xampany et recrimina: "vols dir de cava, oi?". Això sí que és ‘heavy’. No digueu que no n'hi ha per engegar-la a la merda.
 
Arxivat a:
Opinió


Participació