Ignasi Cebrian | Actualitzat el 11/12/2015

Les zones negres

 
Fa unes setmanes, explicava que a la Terra hi ha certes regions, zones blaves o punts calents de longevitat, on la gent té l’esperança de vida molt alta. Hi ha molta gent que arriba als cent anys:Icària (Grècia), Okinawa (Japó), la regió d’Ogliastra (Sardenya), Loma Linda (Califòrnia) i la península de Nicoya (Costa Rica). Sovint zones pobres, però no intervingudes pel capitalisme.

Tota cara té una creu. També podem localitzar les zones del món on es viu pitjor. Les podríem anomenar les zones negres del món. Les organitzacions Blacksmith Institute i la Green Cross Switzerland publiquen cada any un informe on hi ha el ‘top ten’ dels llocs més contaminats de la Terra, on sovint viu gent. No és casualitat que la majoria d’aquests punts estiguin situats en països en vies de desenvolupament o pobres.

Normalment el capitalisme s’aprofita de la pobresa amb molt poc respecte pel medi ambient. Són llocs on hi ha greus problemes de contaminació per plom, mercuri, cadmi, radioactivitat i pesticides: Manica (Moçambic), amb greus problemes de contaminació per mercuri, Txernòbil (Ucraïna), amb contaminació radioactiva, o Bicchadi (Índia), amb contaminació mortal de les aigües. Aquests només són tres exemples, n’hi ha molts més.

Zones negres i zones blaves, una contradicció més dels humans: uns poden viure en els punts més saludables de la terra, mentre els altres pateixen les més atroces malalties. Uns poden viure molts anys i a d’altres se’ls hi escurça la vida perquè alguns insensats es dediquen a contaminar a tort i a dret.

Tenim ganes de saber el secret de la longevitat, de conèixer l’elixir de l’eterna joventut i, al mateix temps, ens dediquem a contaminar llocs de la Terra a on els humans no podran anar mai més o, si més no, només quan hagin passat molts anys i s’hagin descontaminat. Són les contradiccions de ser una espècie egoista, estúpida i, sobretot, mal educada i poc respectuosa. Per sort, som una mica intel•ligents i aprenem, a vegades, de les nostres contradiccions. I som capaços de revertir certes situacions injustes. Les entitats esmentades més amunt, a més d’assenyalar aquests punts negres, aporten solucions als problemes ambientals. L’única cosa que es troba a faltar és la implicació real dels ciutadans que viuen molt còmodament i, sovint, ‘apardalats’ en les zones de ‘colors intermedis’.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Ignasi Cebrian@ignasicebrian Sóc gracienc i visc a Manresa des del 2000. Biòleg i periodista de formació i professor de ciències naturals de professió. Des de sempre m’han seduït els mons del medi ambient, la ciència i la comunicació. No sóc el Capità Enciam i per això faig ecologisme gris, no cridaner i de proximitat, és a dir "sostenibilisme". Tampoc sóc el professor Walter Lewin i per això em dedico a fer docència o divulgació científica també de proximitat i, sempre, de la forma més creativa possible
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.