Elisa Muixí-Fina Monell | Actualitzat el 09/12/2015

Conflictes

 
«Me tendí sobre los almohadones, como si así pudiera sofocar la mirada, la voz, la culpa. Siempre la culpa.»
Ana María Matute, “Demonios familiares”

Els conflictes són inevitables, formen part de la condició humana i de les relacions afectives.
La manera que té un infant de viure i processar els conflictes és diferent de la dels adults. És molt important tenir sensibilitat per copsar-la. D’entrada, hem d’aconseguir sortir del laberint emocional en què estem immersos per poder atendre el nostre fill o filla com es mereix.

Els nens de qualsevol edat capten perfectament l’atmosfera familiar. Quan traspua malestar, sovint mostren conductes per col·laborar en la millora. Així,  pot ser que mostrin molta acció disruptiva perquè hi centrem l’atenció deixant de banda el problema latent o adoptant una conducta extremadament dòcil per no posar més llenya al foc. En els dos casos, la criatura es fa una composició amb tots els elements de què disposa –reals o intuïts- i aquí apareix la culpa: “què he fet jo perquè passi això” o bé “què no estic fent per evitar-ho”.
I això deixa empremta en l’ànima.

Sense ànim d’aconsellar, davant dels fills, hem d’informar-los de què està passant, però pensant molt en quines coses s’expliquen i quines no. I, sobretot, com les diem.

Mai està justificat destacar els aspectes més negatius d’un altre membre de la família.

En un conflicte com pot ser la separació d’una parella no hi sol haver botxins ni víctimes. Són coses que passen. Per tant, hem d’anar alerta amb quin rol agafem i quin rol donem a l’altre. El nostre fill ens necessita a tots dos i ens qualifica a tots dos d’excel·lents.

Hem de controlar de totes totes les disputes acalorades davant dels nens. I no només entre parelles, també amb els avis o altres membres de la família.

No ens enganyem, els nens sempre tenen l’orella parada, encara que els veiem molt ocupats i distrets. I mai són prou petits per no distingir entre el benestar i el malestar. Potser no poden entendre tots els elements de la situació, però capten l’estat emocional dels adults i actuen en conseqüència.

És el nostre deure i la  nostra responsabilitat tenir cura i preservar els infants dels conflictes dels adults.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Elisa Muixí-Fina Monell
Mestres de primària, en actiu, amb més de 30 anys d’experiència a l’escola pública catalana. Són lectores per afició, vocació i professió. Troben referents educatius en la novel·la i exploren l’experiència d’escriure a quatre mans. Volen compartir amb els lectors tot un seguit de pensaments que ens conviden a reflexionar sobre l’educació. Tenen el desig que la conversa i el debat educatiu estiguin presents en la vida quotidiana, més enllà dels espais escolars i polítics.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.