Fa 25 anys les escombraries es desbordaven

per Jaume Puig, 6 de desembre de 2015 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS AL POU. Cada manresà generava més d’un quilo d’escombraries diàriament, xifra que augmentava cada any fins al punt que l’abocador mancomunat del Bages, inaugurat l’any 1984 i amb una previsió de 35 anys de vida, ja amenaçava de quedar petit al cap de sis anys. En aquest context, el número 40 de la revista dedicava el tema central a parlar del problema i dels nous hàbits del reciclatge.
Amb el títol de Les escombraries se’ns desborden, el reportatge central de la revista, elaborat per Lluís Len, Montserrat Selga i Teresa Torra, analitzava la gestió de la recollida selectiva, que es limitava al vidre (15 contenidors municipals). Al barri de la Sagrada Família s’hi havia instal·lat un contenidor amb tres boques: per al paper, per als plàstics i per a les piles. Però era una iniciativa simbòlica que no acabava de funcionar. Ramom Salat, regidor de Medi Ambient de l’època, informava a la revista que el reciclatge al carrer s’ampliaria al paper, les piles i el plàstic a primers del 1991.
 

 
Establiments on el temps s’atura
 
Aquest era el títol del reportatge de Josep Tomàs, que amb artístiques fotografies de Ramon Vilalta, comentava botigues del barri vell, algunes ja desaparegudes com la boteria de cal Parcerisa, a la carretera de Vic,  la botiga de fils del carrer Nou o la pastisseria Ribera del carrer de Sant Miquel, i d’altres que encara avui continuen dempeus, com ara la farmàcia Ferrer i la barberia a la Plaça Major, o la llibreria Roca a Sant Miquel.


Joan Sucarrats a l’antiga boteria de cal Parcerisa, a la carretera de Vic. Foto de  Ramon Vilalta
 


 
Estudiants universitaris
 
Un altre reportatge, aquest de Lídia Gilabert, Alba Gros i Joan Morros, analitzava el panorama dels joves que volien estudiar una carrera universitària. Manresa tenia uns 1.800 universitaris i a la ciutat només hi havia l’Escola d’Infermeria i l’Escola Universitària Politècnica. Als que volien seguir altres estudis no els quedava més remei que desplaçar-se diàriament a Barcelona, a Bellaterra (n’hi estudiaven uns 900) o encara més complicat llavors, viatjar fins a Vic. L’associació Bloc oferia el servei Transbloc per ajudar joves estudiants que buscaven cotxe per compartir.
 
S’inauguraven l’Alberg i el Pare Algué
 
El dia 10 de novembre, el president Pujol tallava la cinta de les instal·lacions de l’Alberg del Carme i tot seguit es dirigia a la nova escola Pare Algué per fer-ne també la inauguració. El president tornaria el dia 14 per presidir l’acte central del 125 aniversari de Caixa Manresa, a les naus dels Dipòsits Vells, remodelades per encabir el futur Museu de la Tècnica. Precisament, el dia 22 les mateixes naus acollien el sopar de lliurament dels premis Avui de periodisme, convocats per Premsa Catalana i patrocinats per Caixa Manresa. I el dia 25, les atraccions de la fira de Sant Andreu estrenaven l’espai del carrer de l’Arquitecte Montagut, al barri de la Sagrada Família.
 



Participació