Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’ecologia cívica és una pràctica ciutadana. Són les accions de gestió o administració ambiental local amb la finalitat de millorar les infraestructures verdes, l’entorn, i el benestar comunitari dels sistemes urbans o d’altres, on els humans tenen un paper preponderant.
Aquestes accions són realitzades pels ciutadans que viuen a prop d'aquestes infraestructures verdes. Poden consistir en la creació de jardins comunitaris, plantacions populars, restauració d’espais degradats, restauració de fauna o, fins i tot, en la fabricació de biodièsels que contribueixin a fer baixar la producció de gasos d'efecte hivernacle.
El resultat d’aquestes accions és una millora considerable en alguns dels serveis ecosistèmics, com per exemple la regulació microclimàtica, la millora de la pol•linització per insectes, més producció d’aliments de proximitat, millora i augment de l’educació i la formació ambiental. Però no es tracta només de produir serveis ecosistèmics, sinó que és un procés que dóna com a resultat cultura científica (ecològica) i ambiental als ciutadans. I, sobretot, unes accions dirigides i executades directament i voluntàriament des de la ciutadania.
Els participants, a l’entrar en contacte amb la natura, al portar a terme aquestes accions, es veuen motivats per una atracció biofílica, un sentit de connexió profunda amb la natura, que pot contribuir a un seguit de beneficis arrelats al contacte amb els ambients locals i a les tradicions locals. Són beneficis cognitius, emocionals, psicològics i socials.
Amb seguretat, el benefici més evident és el benestar social. La cohesió social es veu incrementada considerablement amb el treball cooperatiu i en equip. Els activistes tenen l’oportunitat de participar en activitats de valor que contribueixen a una millora personal i de grup.
L’ecologia cívica és una forma d’investigar l’entorn i actuar-hi per transformar-lo. Investigació on hi ha una coproducció de coneixement. Per una banda, els activistes participants que tenen una clara memòria socioecològica de l’entorn. És a dir, coneixen el lloc on viuen o intervenen.Coneixement que és el punt de partida de les accions sobre l’entorn. Per una altra banda, alguns coneixements són aportats per ecòlegs des de la ciència ecològica, des de la recerca científica i rigorosa dels entorns a transformar.
Aquesta coproducció de coneixement permet un seguit de canvis sobre l’entorn sense provocar conflictes ni intromissions sobre la població local. Els ciutadans, al participar en les accions, en definitiva, és veuen cohesionats. S’ha estimulat i dirigit un projecte des de la ciutadania i el resultat final és també el principi per a altres projectes d’ecologia cívica dins del municipi.
