Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic
Laia Clotet, tinc 23 anys i, malgrat que he nascut i crescut a Manresa, actualment visc a Queens,
Nova York. La meva aventura americana es remunta al 2013, quan amb les maletes carregades de nervis i il•lusió vaig decidir traslladar-me a la Universitat del Sud de Geòrgia, on he cursat els últims dos anys del grau en Psicologia. Fa tres mesos em vaig graduar, però sentia que la meva etapa als Estats Units encara no es podia donar per finalitzada. Estava disposada a anar a qualsevol estat, preferentment en una ciutat gran, i el destí em va portar a Nova York, on faig pràctiques i em preparo per a l’examen d’accés al màster.
En primer lloc m’agradaria desmuntar el mite de Nova York. L’estat de Nova York no és només la famosa ciutat compresa pels comtats de Manhattan, el Bronx, Brooklyn, Queens i Staten Island, sinó que és molt més gran. En segon lloc, la ciutat de Nova York, un dels nuclis més turístics del món, no és tota com Manhattan. No és estrany, però, que s’associï de manera gairebé immediata Nova York amb el comtat de Manhattan, la famosa imatge aèria dels gratacels que apareix en tantíssimes pel•lícules. Ens enganya la publicitat, doncs? No, ni de bon tros, el que passa és que sempre ens ensenyen el mateix escenari, el centre de Manhattan, la zona més bonica, rica, i glamurosa.
Laia Clotet i la seva parella al pont de Brooklyn
Visc amb la meva parella a Queens, en un barri molt tranquil i residencial, però cada cap de setmana anem a Manhattan. Com qualsevol gran ciutat, Manhattan té els seus pros i contres. Per una banda, ofereix grans oportunitats laborals, infinites opcions de lleure, i s’hi troba una multiculturalitat inigualable. Per contra, el ritme de vida és car, ràpid, frenètic, i en certa manera pot arribar a ser fred. La veritat és que jo em sento molt afortunada, ja que visc en una zona més tranquil•la i econòmica, alhora que setmanalment gaudeixo dels beneficis que ofereix la gran ciutat.
Després de viure dos anys als Estats Units, si em fessin dir què és el que més m’agrada d’aquest país ho tindria clar: l’esperit de superació. Vaig marxar a Geòrgia en un moment que Catalunya patia una forta crisi econòmica, encara vigent, i sentia que el negativisme m’envaïa constantment. Potser sóc molt sensible i ho palpava més que altra gent, però aquest ambient pessimista em cremava profundament, sobretot quan ho sentia a la Universitat. “Ara és complicat…”, “millor buscar una altra sortida…”, “trobar feina de psicologia és molt difícil…”. Vaja, comentaris que, malgrat que podien ser certs, no eren constructius ni encoratjadors per a alumnes que haurien de tenir ganes de menjar-se el món. De vegades sento que a Catalunya hi ha molta por del fracàs i de la vergonya. Quan vaig arribar als Estats Units, em va sobtar veure que mai hi havia un “no podràs” per resposta. Quan diuen que és el país de les oportunitats no ho és simplement perquè la gent sigui competent, sinó perquè s’arrisca. Conseqüentment, vaig entendre que els Estats Units no són la primera potencia mundial només per la seva economia i poder sinó també per la filosofia de vida. He après que la motivació i l’esperit de superació és el mes important per arribar lluny en aquesta vida, deixant de banda la teva classe i condició social. Voler és poder.
Si voleu seguir les meves vivències a Nova York us convido a entrar al meu blog, www.esperitcritic.com, on parlo de diferents temes de la vida des d’una perspectiva molt íntima, però també amb una visió global. Visc a Nova York, però Visca Catalunya!
Fotografia de Times Square
