Xavier Obradors

per Jordi Sardans , 8 de novembre de 2015 a les 09:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 Actualment director de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona, organisme adscrit al Centre Superior d’Investigacions Científiques de l’estat espanyol, el manresà Xavier Obradors Berenguer és a pocs mesos de complir els 60 anys. Durant tota la vida ha estat una persona responsable, familiar, social, que ha dedicat la major part del temps a la ciència. És, sens dubte, un dels científics amb més reconeixements internacionals de la nostra ciutat, que paradoxalment mai no l’ha distingit d’una manera especial. Acostuma a passar-ne, però no per això deixa de ser menys lamentable que un científic de primera línia en l’àmbit mundial no acabi de tenir el reconeixement ciutadà que sens dubte li pertoca. És força penós que personatges mediàtics que no tenen res a aportar a la societat siguin més coneguts que alguns bons científics que, això sí, tenen l’habilitat de fer la feina de formigueta amb una ben entesa discreció. Sigui com sigui, la societat manresana acabarà donant valor als seus mèrits.

Físic des del 1978, es va doctorar en Ciència de Materials per la Universitat de Grenoble el 1983. Ha estat professor investigador i assessor del CSIC des del 1991. Doctor honoris causa per la Universitat romanesa de Pitesti, va ser un dels membres fundadors del centre de referència de materials avançats per a l’energia de la Generalitat de Catalunya, que l’any 1999 li va atorgar la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. Des del 2001 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. També forma part de les societats catalana i espanyola de física. Ha estat membre de comitès d’avaluació internacionals de diversos centres de recerca de França i Alemanya, i també de l’American Physical Society. Ha publicat en revistes especialitzades, com per exemple, "Contributions to science", revista de física, amb articles sobre la superconductivitat a altes temperatures o la superfluïdesa. Des de l’any 2006 presideix la Societat Europea de Superconductivitat Aplicada. Un any després va tenir el reconeixement públic del premi Novare-Endesa i enguany el centre que ell dirigeix ha estat distingit, després de cinc anys d’intensa recerca, amb el premi Severo Ochoa, que aporta 4 milions d’euros per desenvolupar línies de recerca per a la investigació en superconductors per a aplicacions d’energia elèctrica, i també per a nous materials per a emmagatzematge i conversió foltovoltaica i termoelèctrica.
 
Arxivat a:
Opinió


Participació