Interpretacions que tallen l’alè

per Laura Coletas, 24 d'octubre de 2015 a les 02:38 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CULTURA. TEATRE. "L’alè de la vida", de David Hare i dirigida per Magda Puyo, parla sobre una trobada entre dues dones que tenen un nexe en comú, un amor del passat. Es va poder veure dijous passat a la Sala Petita del Kursaal.
El so de la sirena d’un vaixell i l’escenografia d’un petit port amb les dues protagonistes a l’escena reben el degoteig d’un públic que gairebé omple la sala. La història gira al voltant d’un duel entre Frances (Anna Güell), l’esposa d’en Martin, i Madeleine (Mercè Arànega), la seva amant.

La figura d’en Martin és omnipresent al llarg de tota la representació i se’ns mostra com un advocat egoista, superficial i egocèntric. Però alhora encisador, atractiu i captivador. Frances, novel·lista i mare de família, decideix agafar un vaixell amb rumb a una illa del sud d’Anglaterra per conèixer “l’altra”, la Madeleine, una dona progressista i liberal.



La necessitat de resoldre molts interrogants i posar fi al dolor d’un amor marcat per vint-i-cinc anys de mentides porten Frances a buscar respostes. Un cara a cara, marcat inicialment per una situació incòmoda. En aquest context, el relat s’omple de reminiscències del passat. Totes dues parlen de les seves vides, recorden la figura d’en Martin i parlen, fins al més mínim detall, dels moments que hi han viscut.


L’obra oscil·la entre la ironia i la comèdia, amb una excel·lent interpretació de dues intèrprets veteranes. Un diàleg ràpid, àgil, profund i punyent manté l’espectador en tensió durant tot el muntatge. El títol, "L’alè de la vida", resumeix en poques paraules la conservació de la vitalitat i el sentit de l’existència  de totes dues dones malgrat viure una etapa de plena maduresa.




Participació