Adam Majó | Actualitzat el 29/09/2015

President 130

 
En aquest país, i suposo que en molts altres, tendim a sobrevalorar els líders i, com a conseqüència d’aquesta actitud, els líders, humans com són, tendeixen a sobrevalorar-se a si mateixos. Això passa encara més en el camp de l’independentisme, moviment en lluita constant contra la pròpia por i que, precisament per això, té una certa tirada a agafar-se a figures suposadament carismàtiques que donin sensació de seguretat. Recordeu sinó el paper, en el seu moment, d’Àngel Colom, d’en Carod-Rovira, de Joan Laporta o, salvant les distàncies, de Teresa Forcades, tots ells sotmeses a una adoració personal desmesurada que els va conduir, humans com són, a creure’s no només necessaris sinó també predestinats a sortir amb foto gran als llibres d’història. En realitat, després s’ha vist que no eren tant imprescindibles, i sense ells el moviment ha seguit avançant. I és que la força d’aquest corrent és la gent i, si bé és cert que calen portaveus que sàpiguen fer-se escoltar, d’aquests en tenim una pila i, per tant, no hi ha ningú imprescindible. Encara més, en aquest sentit, com menys concentrat estigui el lideratge, més marge de maniobra tindrem i menys vulnerables serem a les pressions externes. Així ho va entendre Junts pel Sí, col•locant al capdavant de la llista una persona independent, amb prestigi personal i polític, però que, fins llavors, no havia exercit de líder independentista. Per això mateix no s’entén la insistència a fer president a qui precisament ells van fer anar de número 4 conscients que arrossegava un seguit de rèmores (les polítiques fetes els darrers anys, la corrupció…) que l’allunyaven de la centralitat política. I per això té tota la lògica del món que ara la CUP reclami una persona que generi més consens, més propera al centre sociològic, és a dir, més a l’esquerra del què hi està en Mas i el seu partit.

Dit això, i seguint la mateixa lògica de centrar-nos en la feina per fer (mesures de xoc contra la pobresa, més estructures d’estat, desobediència, procés constituent) i no en els noms, també cal reconèixer que tots plegats ens vam deixar arrossegar per la pressió de determinats sectors polítics i mediàtics que volien discutir sobre allò que és secundari (el nom del president del govern autonòmic) per tapar allò que és substancial (la construcció, a curt termini, d’una república catalana). Ara, per desencallar la situació, la única solució és que ningú posi noms irrenunciables damunt la taula (ni en positiu ni en negatiu) i que s’arribi a un acord sobre els passos a fer d’ara al març del 2017. Això, i no el nom del 130è president de la Generalitat de Catalunya, és el que de veritat valdrà la pena llegir als llibres d’història del futur.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Adam Majó@adammajo Manresà des de l'any 1968. Flamero des del 1970. Militant de l'esquerra independentista des del 1986. Cambrer des del 1991. Veí del barri vell des del 1993. Jugador de rugby des del 1995. Opinaire des del 2001. Regidor de l'Ajuntament des del 2004. Llicenciat en Filologia Alemanya des del 2011. I treballador de la bicicleta també des del 2011.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.