Junts pel sí

per Pere Culell , 18 de setembre de 2015 a les 11:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 Després de l’èxit del darrer 11-S, i ja en van quatre de multitudinaris, intentarem expressar què volem que sigui Catalunya a partir d’ara, en les eleccions del 27 de setembre. La situació ideal hauria estat un referèndum, però serà la manera de comptar-nos els qui volem la independència i els qui no. En principi, els qui la volen són Junts pel sí i la CUP; els qui no la volen són, parlant genèricament, les altres formacions, i les enquestes donen el primer lloc, amb molt d’avantatge respecte al segon partit, a Junts pel sí. L’única pega és que no hi hagi una única llista pel sí i la CUP prefereixi anar sola.

Com que ara va de veritat, molts polítics “sobiranistes” s’han tret la careta, com ara Duran, Herrera, Camats o Espadaler. Queda clar que mai han estat sobiranistes, però han donat el “pego” tot el temps que han pogut. Hi ha diverses formes de justificar per què no volen donar suport a l’anomenada revolució dels somriures. Alguns afirmen que votar Junts pel sí és donar suport a Mas i les seves retallades; cal considerar que molts dels qui justifiquen aquesta posició segueixen afirmant que el procés és una dèria del president, i que l’espoli fiscal no té res a veure amb les dificultats per mantenir el nostre estat del benestar. És voler anteposar el discurs social al discurs sobiranista, com si es poguessin fer veritables polítiques socials sense els diners que nosaltres mateixos generem i no tornen. D’altres diuen que s’hauria de tenir majoria parlamentària per a la independència i després forçar una negociació amb Madrid per fer el referèndum; Madrid no negociarà si no és d’igual a igual, i mani qui mani. De fet, Podemos són uns reformadors espanyols, i ens volen igual de sotmesos que el PP i el PSOE. I d’altres debaten sobre si hem de comptar escons o vots; és on intenten agafar-se, tot i que si guanyem també per vots, diran que el Parlament no pot endegar un procés com aquest. O sigui, que arguments per quedar-nos no n’hi ha, i en donen de contraris a les eleccions perquè tenen por del resultat.

Doncs som-hi amb la campanya de la nostra vida. Som-hi a explicar al nostre entorn per què volem ser lliures. Som-hi amb el vot de la nostra vida. Guanyarem!



 
Arxivat a:
Opinió


Participació