Josep M. Oliva | Actualitzat el 06/09/2015

Gràcies a El Corte Inglés

 
Mai m’hauria imaginat que una publicitat d’El Corte Inglés em pogués donar una alegria. I ves per on, el seu tradicional anunci de la «vuelta al cole» me l’acaba de donar. Enguany la versió catalana de la seva publicitat parla de «la tornada al col·legi» i només de llegir aquesta paraula gairebé m’he emocionat. Ja fa molts anys que la paraula «escola» ha arraconat la paraula «col·legi» sense que, per molt que m’hi trenqui el cap, en pugui esbrinar el motiu. Puc trobar una explicació a l’entusiasme amb què tants es van adherir a dir cava al xampany. I era aquella mena d’orgull patri –tan ben promogut– de pensar que tenim un producte nostre que ens identifica a tot el món com la Sagrada Família i que ens fa diferents, grans, únics.
D’alguna manera l’esforç que van fer tants milers de persones per acostumar-se a dir cava al xampany neix d’un ressort semblant al que els impulsa a apuntar-se a la gigafoto, la gigaonada i totes aquestes demostracions identitàries amb un entusiasme fora de mida. N’hi ha prou amb dir «ho celebrarem amb xampany» i veure com s’afanyen a corregir-te («vols dir cava, oi?») per adonar-te de com la ideologia determina la manera de parlar; són coses que explica la sociolingüística. També s’entén que des d’aquest punt de vista hi hagi aquella tendència a batejar algunes escoles bressol (sí, allò que els catalans no ortodoxos en diem col·loquialment guarderies) amb noms propis bastant malparits per pronunciar-los si no ets d'aquí: «Xerric-Xerrac», «Moixiganga»... Suposo que algun dia s’hi afegiran «Xipolleig» o «Setze jutges d'un jutjat», temps al temps. Però, per moltes voltes que hi he donat, mai no he pogut entendre per què l’escola s’ha imposat al col·legi d’una manera tan abassegadora. És curiós veure com alguns avis, relativament joves, et parlen de l’escola a la qual van els seus néts i del col·legi al qual anaven ells. Suposo que d’alguna manera inconscient comprenen que l’escola de la seva néta o el seu nét, que va a classe amb el Iu, el Pau, el Pol o el Nil, no té res a veure amb el seu col·legi. Però el significat d’aquell lloc és el mateix i els neguits escolars, els mateixos. Parafrasejant el Raimon, diria que «jo vinc d’un col·legi»; i, com que en tinc tants bons records, m'agrada reivindicar-ne el nom. 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.