Pere Culell

per Jordi Sardans , 4 de setembre de 2015 a les 11:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Falta de temps. Aquesta és la raó que esgrimeix el cirurgià, trenta anys especialitzat en patologia mamària, en què ha aconseguit l’estimació de moltes pacients catalanes després de tractar els pits afectats per càncer, segons manifesta, entre d’altres, el seu company de professió, el doctor Jaume Orriols. Independentista convençut, feia nou anys que es dedicava a la política professional d’una manera intensa, entesa des d’un punt de vista de servei, a la qual destinava vuit hores diàries. Ha estat membre de l’Executiva i la Conselleria Nacionals d’ERC i en el moment de dimitir era regidor a l’Ajuntament de Manresa, on gràcies a la seva presència en la llista electoral, que indiscutiblement és un factor que sumava, ERC va aconseguir set regidors a la ciutat. En uns moments transcendentals per al país a molta gent li va estranyar la seva renúncia, quan estem a les portes d’un 27-S que pot suposar un canvi substancial per a la nació catalana, després de tres-cents anys d’ocupació espanyola.

De fet, mai no ha renunciat als seus ideals de llibertat nacional, i se’l va poder veure en la visita que la dirigent de l’ANC, Carme Forcadell, va fer a Manresa el passat 19 d’agost. Amic, que no pas company, de Mireia Estefanell; ella i Mercè Marsinyach han estat els seus dos principals suports a l’hora d’afrontar la crisi física de les darreres setmanes, mai una depressió, com algú ens va voler vendre malintencionadament. El metge, que entre les seves aficions té la de casteller, va patir una hèrnia discal que va acabar amb una complicada operació, que el va tenir apartat de la primera línia mediàtica durant les passades eleccions municipals, tot i que per raons mèdiques havia de passejar i per això ho feia, entre la crítica ignorant d’alguns rivals polítics, que dubtaven de la seva capacitat com a líder polític de primera línia en no fer campanya, mentre ell tan sols feia cas de les recomanacions dels seus col•legues. Personalment, entenc que davant el dilema d’optar per una de les dues professions, quan no podia aguantar el doble treball per raons físiques, hagi volgut continuar fent de metge. Ara bé, fa cinquanta anys que ens coneixem i sé que va a totes. Així que afirmo que si al maig hagués entrat al govern municipal hauria deixat la medicina. Si ha abandonat la regidoria d’ERC, també ha estat per unes inèrcies burocràtiques que corroeixen alguns membres del partit i perquè no volia enfrontaments.
 
Arxivat a:
Opinió


Participació