Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jo sóc metge. Vaig començar a fer de polític fa uns nou anys. La política sempre m’ha agradat: poder millorar les coses amb arguments, debatent; treballar per la llibertat, la justícia social, l’alliberament nacional... Durant tot aquest temps, he pogut participar de forma molt activa en la política nacional i municipal. A nivell nacional, he estat secretari nacional de política social i ciutadania, membre de l’executiva nacional, conseller nacional, coordinador de les sectorials de salut, benestar, esports, immigració, justícia... A nivell local, he estat regidor, president del grup municipal d’Esquerra, president d’Esquerra Manresa, secretari del tercer sector de l’executiva local...
Ser polític ha estat un honor. Crec en la política vocacional, temporal, honesta. Crec en la política al servei de les persones. Durant aquests nou anys, he aprés moltíssim; he conegut un munt de persones que treballen des de diferents àmbits per fer una Manresa millor, un país millor; he pogut participar en debats amb persones preparadíssimes; he estat al Parlament, en comissions de salut, debatent amb sindicats i assistint a plens; he estat recorrent Manresa, visitant els seus barris, les seves associacions, els nous moviments socials, he participat en juntes de portaveus, comissions informatives, plens municipals.
Si molta més gent passés per la política, aquesta seria més compresa i apreciada. Sempre hi ha i haurà corruptes, dins i fora de la política. Però la majoria de gent que hi dedica temps i diners, ho fa responent a la vocació de sentir-se útil. El que fou alcalde de Solsona i morí el gener de 2010 d’un càncer de pàncrees, Xavier Jounou, va deixar escrit en el seu comiat unes paraules que sempre més he recordat i he intentat repetir-les quan he pogut: “En aquests moments, gosaria demanar a la societat una mica més de confiança i de comprensió en la classe política... I a la classe política li demanaria més generositat i molta obertura de mires. No hi ha ningú en possessió de la veritat...”
