Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA SOCIAL. El 31 de maig i l’1 i 2 de juny del 1936, Manresa acollia el XVIIIè Congrés Català d’Esperanto, organitzat per la Federació Esperantista de Catalunya. Faltava un mes per a l’inici de la Guerra Civil i l’esperanto, la llengua auxiliar internacional creada el 1887 pel Dr. Zamenhof, gaudia d’un gran impuls dins la vida cultural republicana.
L’esperantisme català tenia com a objectiu divulgar l’idioma com a segona llengua dels catalans, bo i mantenint la personalitat lingüística de Catalunya. El moviment tenia un nucli actiu de seguidors a Manresa, que el 1922 havien fundat l’entitat Bela Espero (Bella Esperança) que, presidida pel mestre Josep Albaigés, facilitava l’ensenyament gratuït de la llengua. La federació catalana va elegir dues vegades la ciutat per celebrar-hi el seu Kangresejo anual: una el 1923 i l’altra aquesta de 1936, moment en què el president de l’entitat esperantista local era el poeta Antoni Muset.
Foto: Arxiu Comarcal del Bages
La trobada va agrupar un gran nombre d’intel·lectuals catalans i de la resta del món i va comptar amb la participació de l’alcalde Francesc Marcet (ERC), que va rebre els congressistes en un acte al saló de plens de l’Ajuntament. A la imatge veiem el batlle (just a l’esquerra de la taula) inaugurant l’Exposició Esperantista que tingué lloc al Grup Escolar Renaixença amb motiu del congrés. A la seva dreta, amb posat distret i cigarret en mà, hi figura un jove Amat-Piniella, aleshores secretari personal de l’alcalde.
Els cartells de l’exposició es fan ressò de la vocació universalista de l’esperanto, que va quedar estroncada amb l’esclat de la guerra.
