Antoni Daura | Actualitzat el 20/07/2015

Manrusionica

 
Ja avanço que ni per edat ni per tradició musical sóc amant de la música electrònica “enllaunada”, però després de veure el ressò mediàtic i la bona acollida popular de l’edició d’enguany d’aquest festival, celebrada a finals de juny, crec que és motiu d’orgull manresà acollir-lo. Per altra banda, el fet d’haver escollit la controvertida plaça de la Reforma, amb el teló incomparable i únic de la basílica de la Seu, ofereix noves perspectives d’una part de la ciutat que, malgrat la seva incontestable bellesa (no la plaça de formigó, és clar!), s’ha utilitzat poc en esdeveniments lúdico-culturals. Hi ha alguns precedents antics, però sense continuïtat.

Manresa, de fet, ofereix una característica que poques ciutats tenen: una façana de gran interès històric i, doncs, un bon “skyline”. Tradicionalment sempre hem viscut d’esquena al riu i la trencada orografia, amb nombrosos puigs, ha fet que aquesta part urbana s’hagi deixat de banda i el creixement s’hagi fet nord amunt. Per això és bo tornar als orígens (el puig Cardener, on s’assenta la Seu, és el nucli originari de Manresa) i portar-hi activitat. Seria ideal emplaçar-hi algunes fires, tot i que els manresans tenim el costum de moure’ns sempre pels mateixos àmbits i recorreguts. Per això els innombrables intents de portar parades de la fira de l’Ascenció i la de Sant Andreu al carrer d’Alfons XII, que enllaça amb el nucli comercial, han fracassat. L’exemple, doncs, de Manrusionica hauria de servir a d’altres organitzadors d’events al carrer per tornar a mirar amb afecte i interès aquest singular espai. Queda dit!
 

COMENTARIS

vellasiónica
rotama, 24/07/2015, 09:49

Molt acertat el teu article i el teu esperit. Però sap greu dir-te que aixó costarà força. Jo crec que Manresa és una ciutat enquistada, sense gaire ganes de canvi. Com es pot fer un relleu si els que manen no volen deixar pas a ningú que no sigui dels seus?. Perqué els demés ens hem de jubilar i uns quants ni s'ho plantegen, amb lo maco que és veure els aconteixaments amb prespectiva, ajudar a millorar als que venen... un seguit d'actituds normals a la vida de la gent comuna. Potser es aixó, ser normal està mal vist!.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Antoni DauraManresa, 1961. Històriador i arqueòleg. Ha realitzat diversos estudis sobre patrimoni. Vinculat al Centre d'Estudis del Bages, forma part del consell de redacció de la revista "Dovella". Actualment, presideix el Gremi de Llibreters de Catalunya.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.