Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. En la segona entrega de l'entrevista, el president del grup municipal socialista manresà,
José Luis Irujo, parla sobre la trajectòria del PSC a l'oposició després de 16 anys al govern. Irujo defensa que el seu partit fa una oposició responsable, no pas tova. En la primera entrega, vam fer un
repàs a la trajectòria del tripartit manresà.
Irujo, durant l'entrevista, a la seu del PSC de la carretera de Cardona. Foto: Clàudia Benavent
En la roda de premsa de presentació dels regidors del PSC, vau anunciar que faríeu una oposició raonable, constructiva. En la majoria de propostes que ha presentat el govern us hi heu abstingut o, en algunes, hi heu votat a favor. Heu estat tous perquè sou conscients de l'herència que els hi heu deixat?
No. És una manera diferent de fer oposició. Són estils. Convergència va fer una oposició, sobretot en els darrers quatre anys, demagògica, en algun moment, deslleial i fins i tot irresponsable. Vaig dir a l'alcalde: "jo faré oposició, Valentí, però el que no trobaràs en mi, mai, és una obsessió meva, és fer una oposició demagògica".
Però no tots els "no" són demagògics.
No. Hem fet "nos". Hem votat "no" a coses, eh. No existeix una oposició dura o tova. Els països llatins som molt simplistes en aquest tema: o blanc o negre. No. Les coses, a vegades, no són blanques ni són negres, són grises. En quatre anys tens temps de fer una oposició seriosa, responsable, sense caure en la demagògia o en la deslleialtat.
Hi ha molts projectes que vostès han reclamat que no hi havia hagut prou diàleg per part de l'equip de govern , que no havíeu pogut negociar-los, parlar-ne, i que us hi heu acabat abstenint per responsabilitat. ¿Si faltava aquest diàleg per millorar els projectes, no podíeu haver votat més en contra, fins i tot per responsabilitat?
Els "nos" s'han de fer en el tema que pertoca. Hem denunciat la política obscurantista en temes de participació. Per exemple, la torre Lluvià. Vam estar a punt de no començar un ple. Quan hem hagut de prendre un posicionament ferm, l'hem tingut. Hem fet rectificar el govern de CiU en més d'una ocasió. Els "nos" no han sigut més "nos" perquè CiU ha canviat el seu posicionament inicial i, per tant, no s'ha hagut de produir un "no" final. Compte, no hi ha hagut més "nos" perquè el govern ens necessita. Són majoria minoritària.
Vostès s'han queixat que els pressupostos del 2012 només preveuen 330.000 euros per a inversions no compromeses. Per què el PSC s'hi va abstenir, doncs?
I sort que va tenir el govern actual que ens abstinguéssim.
Si no els agradava, potser haurien pogut forçar la modificació d'aquestes partides.
Vam fer un intent, però el govern ens va dir que no tenia més marge de maniobra. De fet, vam estar valorant un vot afirmatiu o un de negatiu. Al final no vam trobar arguments ni per votar positivament ni negativament. L'abstenció va ser molt responsable. Actuant en la línia demagògia que actuen les oposicions, hauríem d'haver hagut de votar negativament.
En aquest, el PSC al Parlament ha actuat demagògicament per votar en contra dels pressupostos del govern català?
La diferència és que els pressupostos de la Generalitat atempten contra les polítiques socials d'una forma clara (educació, salut i serveis socials) i en el ple dels pressupostos de Manresa vam presentar una esmena per incrementar el fons d'ajuda social.
Per valor de 110.000 euros.
Sí. Que va ser aprovada. És el primer cop en no sé quants anys, segurament en tota la història de l'Ajuntament, que un grup de l'oposició presenta una esmena al pressupost i és aprovada. Això és el que ens va fer abstenir. Si ens aprovaven una moció presentada per nosaltres, quasi sembla que hagis, com a mínim, d'abstenir-t'hi.
Caricatura de José Luis Irujo, vist per Pau Gros
Juntament amb la CUP vau denunciar que aquests pressupostos implicaven una retallada de 3 milions d'euros en el foment de politiques d'ocupació. Enfront de 3 milions de retallades, l'esmena de 110.000 euros sembla que quedi petita.
La retallada de 3 milions d'euros en polítiques d'ocupació no era tant per la voluntat de l'equip de govern actual sinó que la Generalitat deixava de transferir a l'Ajuntament aquests 3 milions. Qui realment estava imposant aquest retall és la Generalitat. Ens va semblar que era denunciable, però l'equip de govern de Manresa no té una fàbrica de fer diners. Si la Generalitat deixa d'aportar 3 milions, [l'equip de govern] no els pot reflectir en el pressupost encara que hagués estat la seva voluntat. Vam saber diferenciar el que era la voluntat real del govern actual del que era una minva dels recursos que arriben d'altres administracions.
Vostè va dir que el PSC no acceptaria cap acord en l'expropiació del Casino, en un litigi que feia 22 anys que s'arrossegava, si el govern no aconseguia recuperar, dels 8,6 milions d'euros que al seu dia es van pagar, una quantitat que fos "significativa" . Al final, el PSC va aprovar l'acord pel qual els antics propietaris del Casino retornessin 300.000 euros. Tenint en compte que el govern tripartit pensava recuperar entre 3 i 4,2 milions d'euros, 300.000 euros era una quantitat prou significativa?
Ho planteja d'una forma tan gràfica que sembla que sigui insuficient. Vam dir que no acceptaríem l'acord que es va filtrar a la premsa.
Que no hi havia cap compensació.
Era inacceptable per a la dignitat de la ciutat.
Irujo gesticula durant l'entrevista. Foto: Clàudia Benavent
Insisteixo, vostè també va dir que calia recuperar una quantitat "significativa".
Home, aquí entrem en el terreny de la subjectivitat. Per nosaltres hauria estat ideal un milió d'euros [de compensació] i així li vam expressar, a l'alcalde. Però l'alcalde va manifestar que aquest acord no era possible i que continuaria el pleit, amb el perill que suposava continuar el pleit. Jo, fins i tot, en el ple, vaig dir: "més val un mal acord que un bon pleit". Això diuen els advocats i per alguna cosa serà.
Però també van dir que l'informe del bufet Roca Junyent, que recomanava no seguir el pleit, no era definitiu.
No. És un antecedent que tens, un informe jurídic. El que ens interessava és que la propietat, Casino S.A., retornés una part d'aquests diners. Qui governa ara no som nosaltres.
Vostès van votar a favor de l'acord.
Sí, però està clar que, si votàvem en contra, l'acord sortia endavant. Millor forçar el retorn que no pas que [l'acord] seguís endavant sense cap retorn. Tu mous un peó quan veus que l'altre mou un àlfil. Estic convençut que, amb un govern nostre, el senyor [Eduard] Bosch [representant legal de Casino S.A.] no ens hauria presentat aquesta oferta. De fet, durant molts anys l'hauria pogut presentar. Quan la va presentar? Quan hi ha hagut un canvi de govern. Això és significatiu. Entenia que hi havia més possibilitats d'entendre's amb aquest govern?
És b o o dolent que la part de Casino S.A. pensi que hi ha més possibilitats d'entendre's amb el nou govern?
Això ho ha de contestar el senyor del Casino, però el fet és que va presentar una proposta d'acord el novembre del 2011, no el febrer del 2011.
