Isabel Palà | Actualitzat el 13/07/2015

L'art d'entendre’ns

 
Una de les coses més complicades en aquesta vida, en el tema de les relacions personals, és aconseguir entendre'ns els uns als altres. Pot semblar simple. A primera vista si parlem el mateix idioma sembla que és qüestió de pura matemàtica arribar a ordenar conceptes i llegir enunciats entenedors. Però entendre’s no només implica parlar el mateix idioma. Un cop hi ets posat, posar-se d'acord implica molts altres factors.

Però, anem a pams... Entre tu i jo, el primer pas per entendre'ns és que, per a tots dos, el concepte "entendre'ns" vulgui dir el mateix. És a dir, què significa entendre'ns? Vol dir donar-te sempre la raó? Renunciar als meus somnis perquè tu puguis aconseguir els teus? Entendre'ns vol dir deixar que la teva llibertat sobrepassi el límit de la meva? Ben bé... què entenem per entendre’ns?

El dia a dia, i la necessitat, m'han fet veure que, moltes vegades, arribar a entendre'ns és qüestió, gairebé en exclusivitat, del tant per cent de ganes que hi posem. Ja podem posar-hi sal i pebre, més o menys quantitat de farina o aigua a la recepta; però, si al final no tenim gana, qui se la menjarà?

Per entendre'ns, un sap que per arribar a bon port haurà de dir (entre dents) que SÍ més d'una vegada quan, en el fons, el cos, la mirada i l'ànima lluiten per fer sentir un NO rotund i sense concessions. Hi haurà vegades que caldrà assumir que certes persones són intrínseques a certes situacions, respirar profundament i aprendre a conviure amb això (o amb aquestes). O, simplement, en certs moments, cedir en el què i el com es fan les coses que, nosaltres, faríem diferents.

És evident que no plourà mai a gust de tothom i que no existeixen les situacions perfectes ni les persones perfectes. Existeixen les situacions reals que ens toca conduir de la millor manera possible amb totes les eines que tenim a l’abast (i les que no tenim i hem d'inventar sobre la marxa). No és fàcil, desenganyem-nos, però hi ha formules per aprendre a gestionar-ho amb més eficiència, i no acabar instaurant una república independent i aïllada de tot i de tothom. I, creieu-me, la tècnica de comptar fins a deu... a mi, se m’està quedant obsoleta.

No sé si serveixen massa els meus mecanismes; però, darrerament, intento observar les situacions amb un prisma extern, i quan alguna cosa no l'entenc provo de fer dues coses: si puc canviar-la, l'expresso i la dialogo (o ho intento en la mesura del possible). Si no puc canviar-la miro d'assumir-la. L'observo de cara, intento que l'autocompassió no em deixi sense perspectiva i em dic a mi mateixa: bé, aquí estem i ara què? D'això què en puc aprendre? (Reconec que la teoria em queda molt maca negre sobre blanc, però que no sempre sóc capaç d’aplicar-la.)

A vegades, però, passa just el contrari. A vegades, entendre'ns és fàcil i fluid. No hi ha conflicte ni dilema. No hi ha esforç. De sobte, et trobes un grup de gent d’aquí i d’allà, de professions dispars i característiques familiars, socioeconòmiques, físiques i psicològiques completament diferents. Et mires, et somrius, escoltes i entens, reflexiones i opines. Plores, si cal. I rius, sense dubtar-ho. Potencies la teva creativitat i la captures (en imatges, a cop de clic, i en records). Expliques el que no explicaries en un altre context i surts d'allà reconciliada amb el gènere humà i les seves dificultats per posar-se d'acord i, és clar, amb tu mateixa.

Inspires, com vam inspirar en el festival de creativitat "Inspira" a Siurana, el passat mes de juny. Carregues els pulmons d'aire pur. Somrius i segueixes el camí (com pots). Sent conscient que no tot serà possible d'entendre, ni fàcil de comprendre. Que hi haurà moments en què l'espècie humana i les seves circumstàncies et semblaran una ascensió a l’Himàlaia, un forat negre, una crònica negra... Però, si més no, ara, sents la convicció d'haver carregat piles i tenir més i millor energia per entendre el món i les seves imperfeccions.

Però, sobretot, per entendre't a tu mateix/a.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Isabel Palà

@IsabelPala Manresana (del 1984), inquieta, tastaolletes, lletraferida i amant de la cultura en general. Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en el món del periodisme escrit al diari Regió7 i Manresainfo, i a les ones de Catalunya Ràdio i Ràdio4. La seva vinculació amb el mitjà televisiu comença a Televisió de Manresa on presenta el programa “Angular”. Posteriorment, treballa per les productores E2S i Alguna Pregunta en diversos projectes audiovisuals. També desenvolupa  tasques de guionista i projectes de comunicació 2.0.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.