Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS AL POU. Al marge de la medicina privada, la tasca de divulgació i assessorament portada a terme pel Plàning –Servei Municipal de Planificació Familiar-- des del 1981 va representar un primer pas important, no només per a la planificació sinó per a la salut sexual dels seus usuaris. Però el baix nombre d’aquests (3.000 en nou anys) posava de manifest que la sexualitat encara era un tema tabú.
Amb una portada un pèl provocativa, la revista dedicava el reportatge central, elaborat per Josep Tomàs, a analitzar la sanitat sexual i els problemes que hi havia amb la medicina tradicional. Les responsables del Plàning entrevistades a la revista, que s’estimaven més mantenir-se en l’anonimat, explicaven que el primer objectiu de la cooperativa, promoguda per l’Associació de Dones del Bages, era “que la dona sàpiga que el seu cos pot servir per gaudir”. Es proposaven vetllar per la llibertat sexual de la dona, com a primer pas per defensar una millor vida sexual per a tothom. Les consultes més habituals es centraven en els mètodes per evitar la concepció involuntària, però Carme Badia, membre de l’Associació de Dones del Bages, acusava el servei de quedar reduït a aquest tema i deixar de banda la sexualitat en general. La falta de finançament era un dels inconvenients amb què topaven.
D’altra banda, els centres sanitaris públics manifestaven la dificultat de trobar ginecòlegs que es dediquessin a la planificació i hi havia serveis que no podia atendre la Seguretat Social, com ara el de l’avortament, en els supòsits que preveia la llei. La condició religiosa de la Clínica de Sant Josep ho feia impossible. Com també ho era el de la lligadura de trompes, que s’havia de fer a Terrassa.
Imatge de la sala on es feien les xerrades del Plàning.
El TDK iniciava una nova etapa
Un reportatge signat pel periodista Ricard Oliva repassava la temporada del club de bàsquet manresà, llavors TDK Manresa, que el dia 26 de maig havia evitat el descens en guanyar el Tenerife, i especialment les polèmiques actuacions del president de l’època, Carles Casas, que tenia el seu fill Ricard com a entrenador i que estava al front d’una junta on Maurici Algué era el vicepresident, Dolors Vilaseca la secretària general i Josep Cerdan un dels vocals destacats. Per a la temporada que havia de començar, el club havia fitxat Ángel Palmi per a general mànager i jugadors com Antonio Medianero, cedit per la Penya, i Josep M. Alarcon, provinent del Taugrés de Vitòria, havien de reforçar un equip que comptava amb Peñarroya, Singla, Creus, Pujolràs i Pérez.
Noves escultures i conflicte d’Auxiliar Tèxtil
El dia 1 de juny un centenar de treballadors de l’Auxiliar Tèxtil Manresana es desplaçava a Barcelona per pressionar una de les accionistes de l’empresa i el dia 5 es tancaven al saló de sessions de l’Ajuntament per demanar una reunió amb els representants de la direcció. Sis dies més tard els treballadors ocupaven l’empresa i el dia 21 una manifestació col·lapsava el centre de la ciutat, en protesta per l’expedient de rescissió dels contractes. D’altra banda, el dia 23, amb motiu del mil cent aniversari de Manresa, s’inauguraven les escultures A l’ombra, de Ramon Oms, a la Plana de l’Om, i A l’adolescència, de Josep Barés, a la placeta del carrer de Sant Miquel.
