Interior de la botiga de roba de segona mà Solmoda. Foto: Anna Mas
El fenomen de la roba de segona mà és present des de fa anys a països del nord i el centre d’Europa, com Holanda, Finlàndia o Islàndia. En aquests països, la majoria de botigues o mercats pertanyen a associacions caritatives locals o ONGs, però en alguns casos són negocis particulars. A Barcelona, aquest tipus de comerç també ha arrelat amb força i a causa de, en part, a l’auge de la moda vintage, que ha fet que un nombre creixent de persones s’allunyin de les grans multinacionals del vestir i busquin a aquestes botigues una peça o complement original que ningú més portarà. A la vegada, la crisi econòmica ha beneficiat el comerç de segona mà gràcies als preus assequibles i la possibilitat que els clients venguin, encara que sigui per una quantitat mínima, la roba que ja no utilitzen.
Solmoda, un exemple de segona mà a Manresa
Al carrer Foneria trobem la botiga Solmoda, oberta des de fa aproximadament un any, que ofereix roba i complements de segona mà a preus baixos. La seva propietària, Anita Dorota, explica que compten amb un proveïdor d’Alemanya, tot i que també compren roba de clients, “sempre que les peces siguin de bona qualitat i no tinguin defectes”. La botiga es àmplia i amb una gran varietat de roba tant per a home, dona i nens. Dorota reconeix que el nombre de clients ha augmentat, però que molta gent encara és contrària a comprar habitualment productes de segona mà: “Algunes persones senten vergonya, és una situació graciosa. Els costa entrar, però quan ho fan, sempre acaben repetint”.
Segons Dorota, a banda de l’estalvi econòmic que suposa comprar de segona mà (per exemple, es poden trobar camises d’home a 2 o 3 euros), també cal tenir en compte l’originalitat de cada peça: “Aquí tenim roba que habitualment no es troba a les altres botigues, perquè són antigues o provinents d’altres països on la moda és diferent. Hi ha persones que són aficionades a buscar peces úniques”.
Donar vida a la roba antiga
El vintage arriba a Manresa de la mà de Mila López, dissenyadora i propietària de La Desastreria, al carrer Sant Bartomeu, que es defineix com “un centre on es reutilitza la roba i la moda”. A partir d’un proveïdor i de la cerca de peces de segona mà a diversos mercats, la Mila en fa una selecció i les incorpora en una de les tres línies de moda de La Desatreria: I love Vintage, peces de categoria vintage (vint anys), que resten intactes; Mia tiene una casita blanca, noves creacions a partir d’una o diverses peces de roba en desús; i els restylings de Mia, models originals vintage en els quals es fan petites modificacions per “adaptar la silueta femenina als vestits vells i, així, no veure’ns desfasades”.
Interior de La Desastreria. Foto: Anna Mas
La Mila va començar el projecte de La Desastreria fa uns anys, quan va decidir marxar del circuit comercial de la moda: “La Desastreria és l’antítesi de la feina que tenia abans, aquí tinc més espontaneïtat i llibertat per crear, i, sobretot, potencio la reutilització de la roba”. La dissenyadora reconeix que li agrada veure les persones ben vestides i fer que “es sentin guapes” amb els seus models, però critica que tothom vesteixi igual per culpa de les modes imposades per les grans multinacionals: “Aconseguir que la gent vesteixi bé és fàcil i econòmic, però cal que tothom trobi el seu estil, diferent de la resta i dels cànons imposats”.
Creacions de la Mila López. Foto: Anna Mas
L'auge dels mercats d'intercanvi
Al veure que moltes persones li portaven roba en desús, la Mila va decidir impulsar un mercat d’intercanvi de roba a Manresa, el Paca Prendas, que enguany ha celebrat la segona edició a l’ateneu Ca la Samsona. “Per cada peça que donaves, te n’enduies una altra, i la roba sobrera va anar a parar a la botiga permanent La Biga, de l’edifici okupat Les Bigues, on pots donar roba i agafar-ne de manera gratuïta”, explica. Tot i això, la Mila es declara contrària a la mala fama que solen tenir aquest tipus de mercats, ja que els ciutadans els associen amb col·lectius reivindicatius o antisistema: “Vaig haver de disfressar el Paca Prendas com un acte fashion amb punxadiscos, cursos de bellesa i barra de mojitos, per evitar certs prejudicis i etiquetes”. De fet, el mercat va comptar amb la participació de gent de totes les edats i ja s’espera fer-ne una nova edició.
Aparador de la botiga gratuïta La Biga. Foto: Arxiu personal
A més del Paca Prendas, a Manresa i al Bages també es celebren altres mercats d’intercanvi de roba, llibres i petits electrodomèstics. Les properes dates són el 2 de juny a Sallent i el 7 de juliol a Manresa, ambdós organitzats per l’associació Mercat de l’Estraperlo. També hi ha vàries pàgines web que ofereixen informació sobre l’intercanvi i la reutilització de productes, així com les dates d’altres mercats arreu de Catalunya, com Millor Que Nou, el bloc de Manresa Troc i la xarxa Intercanvis.net.
