Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Què vol dir el terme “balearització”? És la construcció desmesurada, sense ordre i localitzada a primera línia de mar. Un abús extrem de la urbanització del litoral. El resultat final és una degradació ambiental i del paisatge. Aquest tipus d’urbanització té la finalitat d’atreure un turisme deslocalitzat de sol i platja deslligat totalment del territori amb finalitats recaptatòries municipals de curta durada. Durant els anys 60 i 70 del segle XX, la urbanització del litoral de les Illes Balears va ser caòtica i sense gaire planificació, d’aquí prové el terme.
Hi ha un fenomen semblant d’urbanització desmesurada, però fragmentada i dispersa pel territori que també és destructora de paisatges i ecosistemes. És la construcció a tort i a dret de polígons industrials. No sé si el terme s’ha fet servir alguna vegada, però a aquest fenomen el podríem anomenar com a poligonització: destrucció del paisatge i els ecosistemes vitals urbanitzant de forma no necessària una part del municipi per posar-hi empreses o simplement per fer especulació urbanística.
Hi ha ajuntaments catalans i bagencs que s’emparen en la legalitat urbanística per continuar destruint el territori. Caldria aturar aquestes pràctiques fraudulentes, èticament parlant, quasi corruptes i sobretot insalubres. Un exemple: el del Mas Mollet a Sant Joan de Vilatorrada.
Els gestors i polítics actuals de Sant Joan de Vilatorrada argumenten públicament que tant fa destruir el territori perquè irremeiablement ja està trinxat. No ve d’aquí destruir, en concret, espais i corredors ecològics vitals pel Bages. També argumenten que vindran “grans” empreses salvadores dels ciutadans i del municipi. Aquestes crearan llocs de feina a canvi de trinxar més el territori i, en definitiva, de restar salut i benestar al ciutadans. Una forma més d’estratègia recaptatòria pervertida. Caldria deixar d’usar aquestes formes velles, desastroses i, fins i tot, tercermundistes de gestió urbanística i ambiental i ser més coherents amb els temps actuals: la gent està farta d’aprofitats desenvolupistes i demana transparència i honestedat a l’administració. Alguns arguments ja estan molt tronats i gastats, però, malgrat tot, hi ha polítics que encara els fan circular prenent per ignorats els ciutadans.
Sembla que cada poble o ciutat ha de destruir i malgastar una part del seu paisatge i territori construint polígons, que en la majoria de casos acaben buits. Els resultat és sumatiu, es destrueix el paisatge de tota la comarca i de tot el país. Per evitar aquest desastre, caldria fer una política de gestió semblant a la que es fa amb els habitatges buits. Incentivar l’ús dels polígons construïts i prohibir taxativament la construcció de nous. Per aconseguir aquesta fita és necessària i indispensable una gestió d’àmbit supramunicipal per ocupar plenament els polígons existents.
