Adam Majó | Actualitzat el 26/05/2012

La serralada Prelitoral existeix

 
La setmana passada van inaugurar una autovia que uneix Alguaire i Almenar; havia de sortir de Lleida i arribar a la Vall d’Aran, però han començat (i acabat, de moment) pel tram que uneix aquests dos pobles a través d’un terreny gairebé pla i ocupat fins aleshores per camps de conreu barats i ràpids d’expropiar (els pagesos, però, encara no han cobrat…). I és que, lògicament, a l’hora de construir infraestructures, la geografia, física i humana, compta, i molt. Per això la ruta entre el Bages i Barcelona sempre ha estat complicada. Manresa i la capital del país estan separades per un mur infranquejable (Montserrat), un congost tancat (el del Llobregat) i les muntanyes del Montcau convertides ara en el Parc de Sant Llorenç del Munt (i serra de l’Obac). Antigament el camí ral marxava cap al Pont de Vilomara (per això van fer-hi un pont) i d’allà, creuant colls i fondalades, fins a Terrassa. Més endavant, al segle XIX, es va fer la primera carretera per on podien passar carruatges pesats, donant la volta a Montserrat, per Can Maçana. No va ser fins a la segona meitat del segle XX, fa quatre dies, que es va construir el que s’ha convertit en la sinistra C55, una carretera complicada, encabida en valls estretes i costerudes, que ja va destrossar pobles en el seu moment (Monistrol, sobretot) i que pràcticament no té espai per créixer. Per això, i perquè algú volia guanyar-hi molts diners, es va fer a finals dels anys 80 del segle passat l’autopista Terrassa-Manresa que, per les mateixes raons orogràfiques explicades, tampoc té un traçat lineal ni excessivament segur.

Paral·lelament, fa 150 anys es va construir una línia de tren que durant molt temps fou la manera més ràpida i segura (això encara ho és ara) d’anar a Barcelona. En països muntanyosos, Suïssa n’és el paradigma, el ferrocarril és molt més barat i eficient que la carretera, per una simple qüestió física, perquè necessita molta menys superfície per fer-hi passar el mateix nombre de gent. Anys d’apostar per la carretera i abandonar el ferrocarril (ho han fet tots, des del franquisme fins al tripartit, passant pel Pujol, el PSOE o el PP) han fet que el tren fos cada cop menys competitiu i que molts manresans i manresanes l’hagin descartat a l’hora de planificar els seus desplaçaments.

Però la serralada prelitoral segueix existint i, a més, el territori està més poblat que mai. Desdoblar la C55 no és impossible, avui no, però tindria un cost econòmic enorme, destrossaria encara més la vall del Llobregat, obligaria a expropiar i fer fora de casa seva a molta gent i ens encadenaria encara més a un model de mobilitat anacrònic. Descartar el desdoblament i, en canvi, intervenir immediatament en els punts negres, alliberar o abaratir el peatge de la C16 i prioritzar les inversions estratègiques en el ferrocarril, no és només la decisió políticament i ecològica correcte, sinó l’única que té possibilitats reals de rebre inversions europees en el futur. Perquè una cosa sembla clara, si Alemanya opta finalment per les polítiques de creixement, ho farà amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica i, en això (i en seguretat!), el tren dóna trenta voltes al cotxe, com ja sabeu.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Adam Majó@adammajo Manresà des de l'any 1968. Flamero des del 1970. Militant de l'esquerra independentista des del 1986. Cambrer des del 1991. Veí del barri vell des del 1993. Jugador de rugby des del 1995. Opinaire des del 2001. Regidor de l'Ajuntament des del 2004. Llicenciat en Filologia Alemanya des del 2011. I treballador de la bicicleta també des del 2011.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.