Isabel Palà | Actualitzat el 12/05/2015

Una estona de cel...

Sabeu què...?

Ens han regalat una torreta plena de margarides de pètals blancs, una torreta plena de m’estima o no m’estima, m’estima o no m’estima, una bassa de grocs i blancs, d’estones de mirar i admirar, de moments de parlar al buit (per això diuen que va bé que parlem a les plantes), curtes caminades de peus junts i equilibristes per traginar aigua de la cuina al balcó (regadora plena) i del balcó a la cuina (regadora buida i ploranera de gotes petites que sobreïxen, picant amb elegància damunt la rajola blanca). Ens han regalat un trosset de vida, un instant de somriures còmplices, una mica mica més de felicitat continguda, un gràcies des del fons del pit, una sorpresa embolicada amb fils d’or i tiges verdes que ha trencat la nostra rutina, per fer-la més bonica.

I, sabeu què...?

Conscients de la importància de mimar-nos. Ens hem regalat una estona de cel. Uns minuts de sentir els dits arrugats i l’aigua caient-nos a l’esquena. El preu sense moneda de canvi que ens porta l’instant previ a mullar-nos els llavis amb el te acabat de fer. Una hora curta d’aspirar i inspirar el silenci i sentir els ocells (sense pretensió de sonar excessivament bucòlics) que, una “experta entesa” ens ha aclarit que són “pardalets”. Ens hem regalat el color del vi i l’aroma de l’oli i el pa acabat de fer. L’escalfor que ens inunda els sentits. Els peus lleugers i els colors intensos que se’ns escolen dins l’ànima tranquil•la que (...) respira primavera. Hem tastat la pau del no fer res, el regust dolç de la xocolata, els llençols blancs i fins i les estones de conversa (bona conversa) quan el sol s’amaga. Les idees i els pensaments es fan més clars quan la llum és suau però intensa i el silenci ens embolcalla. Hem sabut somriure amb tot el cos, descobrir i redescobrir-nos i omplir-nos la ment d’imatges a vessar de “hashtags” sense exageracions que ens gronxen endavant i endarrere. Anant i venint. Hem estat prínceps i princeses en un conte, sense color de rosa, però sí amb els tons liles d’aquella planta arran de camí que no sabem ben bé com anomenar. Ens hem regalat una masia. Parets gruixudes de bona gent. Un espai per trencar i respirar. Una Garriga (...), o una masia (...) perduda, trobada... a Castelladral.

I, bé, en el nostre dia a dia... també volem pensar que regalem... (o ho intentem).

Somriures i bones intencions. Paraules per explicar-nos i comunicar allò que ens fa vibrar. Passió en allò que fem i il•lusió per allò que ha de venir. Hem regalat i regalarem, sempre que puguem, les ganes per fer i desfer, i fer-ho i desfer-ho sempre més i millor. Sent culs inquiets, feliços del que ens regala la vida (a vegades resilients amb el que ve i no podem escollir) i persistents i insistents a aconseguir atrapar els nostres somnis, sóm conscients que el retorn d’aquestes petites estones de cel no tenen preu. És qüestió de detectar-les i enganxar-les, al volt, fort amb la punta dels dits perquè, si més no, es resguardin en els nostres records. D’allò efímer a allò etern.

Hi ha regals que sense embolcall es desemboliquen, capa a capa, amb una suavitat extremadament delicada, no creieu?


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Isabel Palà

@IsabelPala Manresana (del 1984), inquieta, tastaolletes, lletraferida i amant de la cultura en general. Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en el món del periodisme escrit al diari Regió7 i Manresainfo, i a les ones de Catalunya Ràdio i Ràdio4. La seva vinculació amb el mitjà televisiu comença a Televisió de Manresa on presenta el programa “Angular”. Posteriorment, treballa per les productores E2S i Alguna Pregunta en diversos projectes audiovisuals. També desenvolupa  tasques de guionista i projectes de comunicació 2.0.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.