Els que mai regalen roses

per Josep M. Oliva , 6 de maig de 2015 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
M'agrada imaginar-me El Pou de la gallina estrenant revista el dia de Sant Jordi, al mig del Passeig, en plena ebullició festiva, enmig de llibres i de roses. I aquell tràfec de gent amunt i avall portats per una mena d'excitació que costa d'explicar perquè va més enllà del pur motiu de la diada. D'alguna manera, baixar per Sant Jordi al Passeig és com pujar a l'escenari d'un gran teatre en una festa de final de curs: tenir la sensació de sentir-se protagonista sense haver de fer gairebé res més que trepitjar aquelles taules, però amb el nerviosisme d'haver de fer un gran paper. Cap més dia de l'any t'atures a conversar amb tanta gent. I hi ha pocs anys en què entre el repertori de frases fetes que solen aflorar, no hi hagi ningú que quan li demanis si ha regalat alguna rosa no et digui "no m'agrada regalar una rosa 'perquè toca'; penso que això s'ha de fer quan a un li surt, i no té per què ser Sant Jordi, pot ser qualsevol dia de l'any". Si algú us diu això, tingueu ben segur que aquell no en regala mai cap, de rosa, ni per Sant Jordi ni per Santa Teresa del Nen Jesús. Així de clar. Intento fer memòria i em sembla que fa molts anys això no passava. És clar que hi havia gent que no en regalava de roses, pel motiu que fos, però no tenia la necessitat de fer aquestes afirmacions tan categòriques.
 
Passa una cosa semblant per Sant Valentí. Li dius a algú, amb tota la bona fe, si ho ha celebrat i gairebé com si se sentís ofès et respon: "Els catalans no celebrem Sant Valentí, nosaltres celebrem Sant Jordi". I ho diu com si signés una declaració de principis. I tu et quedes amb mitja rialla a la boca i penses que tant de bo no li haguessis dit res. Respostes semblants les podeu sentir si feu referència al dia del pare, de la mare, al Nadal i a les dotze campanades. Cada cop hi ha més gent que té una necessitat imperiosa de mostrar-se radicalment oposat al que sigui, ni que sigui a una cosa tan tonta com anar al cementiri per Tots Sants, perquè ja sabem que "al cementiri s’hi pot anar qualsevol dia de l'any i no ha de ser quan ells t'ho imposin, bla, bla, bla...". Quin greu que tots aquests rebels després s'empassin barbaritats més grosses, tan creients i tan mansois com el bitenet del Norit. Per sentir-me allunyat d'ells, aquest any portaré a beneir el cotxe per Sant Cristòfol.

Arxivat a:
Opinió


Participació