Josep M. Oliva | Actualitzat el 06/05/2015

Els que mai regalen roses

M'agrada imaginar-me El Pou de la gallina estrenant revista el dia de Sant Jordi, al mig del Passeig, en plena ebullició festiva, enmig de llibres i de roses. I aquell tràfec de gent amunt i avall portats per una mena d'excitació que costa d'explicar perquè va més enllà del pur motiu de la diada. D'alguna manera, baixar per Sant Jordi al Passeig és com pujar a l'escenari d'un gran teatre en una festa de final de curs: tenir la sensació de sentir-se protagonista sense haver de fer gairebé res més que trepitjar aquelles taules, però amb el nerviosisme d'haver de fer un gran paper. Cap més dia de l'any t'atures a conversar amb tanta gent. I hi ha pocs anys en què entre el repertori de frases fetes que solen aflorar, no hi hagi ningú que quan li demanis si ha regalat alguna rosa no et digui "no m'agrada regalar una rosa 'perquè toca'; penso que això s'ha de fer quan a un li surt, i no té per què ser Sant Jordi, pot ser qualsevol dia de l'any". Si algú us diu això, tingueu ben segur que aquell no en regala mai cap, de rosa, ni per Sant Jordi ni per Santa Teresa del Nen Jesús. Així de clar. Intento fer memòria i em sembla que fa molts anys això no passava. És clar que hi havia gent que no en regalava de roses, pel motiu que fos, però no tenia la necessitat de fer aquestes afirmacions tan categòriques.
 
Passa una cosa semblant per Sant Valentí. Li dius a algú, amb tota la bona fe, si ho ha celebrat i gairebé com si se sentís ofès et respon: "Els catalans no celebrem Sant Valentí, nosaltres celebrem Sant Jordi". I ho diu com si signés una declaració de principis. I tu et quedes amb mitja rialla a la boca i penses que tant de bo no li haguessis dit res. Respostes semblants les podeu sentir si feu referència al dia del pare, de la mare, al Nadal i a les dotze campanades. Cada cop hi ha més gent que té una necessitat imperiosa de mostrar-se radicalment oposat al que sigui, ni que sigui a una cosa tan tonta com anar al cementiri per Tots Sants, perquè ja sabem que "al cementiri s’hi pot anar qualsevol dia de l'any i no ha de ser quan ells t'ho imposin, bla, bla, bla...". Quin greu que tots aquests rebels després s'empassin barbaritats més grosses, tan creients i tan mansois com el bitenet del Norit. Per sentir-me allunyat d'ells, aquest any portaré a beneir el cotxe per Sant Cristòfol.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.