Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. Inaugurem una sèrie d'entrevistes a partits que es quedaren a les portes del Parlament de Catalunya. Entre ells, hi ha partits ben peculiars, com els
Pirates de Catalunya.
Joan Rovira Forns (Barcelona, 1947), professor emèrit del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, va començar a militar al Partit Pirata de Catalunya fa aproximadament un any i, des del gener, n’és el tresorer. Professionalment, ha treballat en recerca i consultoria en el camp de l'economia de la salut i les polítiques de medicaments per a entitats nacionals i internacionals. Amb Rovira parlem dels tres eixos dels pirates catalans: la promoció de la democràcia directa, la transparència de l'Administració i els drets dels internautes. Els Pirates van rebre la confiança de 6.451 catalans (0,21% dels vots) en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010. 134 d'aquests vots van sortir del Bages.
Per què va decidir dedicar-se a la política?
Jo havia estat en política en un sentit ampli, però fins que no vaig entrar a Pirates no havia militat en cap partit ni organització. Tota la vida he estat amb més o menys dedicació amb activitat de contingut social i polític: associacions, ONG, escoles cooperatives... Però mai m’havia sentit prou representat per cap partit i, al final, ja no sabia a qui votar. Ni els partits suposadament d’esquerres, amb les corrupcions que hi havia i com actuaven, no m’enganxaven.
I per què al Partit Pirata?
Concretament va ser la meva filla la que em va animar. D’entrada, això de Pirates, ho veia amb la impressió que encara té molta gent: que és un grup de gent
freak dels ordinadors que només s’interessen pels drets a la xarxa. Però la meva filla, que ja feia quatre mesos que hi militava, em va dir que m’ho mirés perquè realment és un partit que busca la democràcia directa i participativa que jo sempre he defensat i que m’ha fet allunyar dels partits tradicionals. Vaig anar a algunes reunions i fa un any, abans de les anteriors eleccions, vaig entrar-hi. Vaig fer-hi algunes cosetes i, a les últimes eleccions que vam fer dins el partit, em vaig presentar a la junta de tresorer i aquí estic.
I aquest sistema de democràcia és possible en una societat tan diversa com la nostra?
Hi ha una mena d’expectativa i esperança perquè no sabem que passarà en el futur. Creiem que la democràcia directa representa millor l’aspiració històrica de tota la gent que s’han mobilitzat i lluitat per a la democràcia. Però és veritat que a una societat molt multicultural com l’espanyola pot ser més difícil d’implantar que a un país més homogeni com Noruega. Tot i així, penso que hi ha moltes línies de progrés obvi que es poden dur a terme per acostar- nos a una democràcia més participativa. Fins on arribarem? No ho sé.
Espot propagandístic dels Pirates de Catalunya
La Llei de Transparència política és un pas endavant en aquest aspecte?
Aquesta llei està per sota de les aspiracions que tenim la gent que volem més transparència. És impresentable que una llei de transparència no sigui transparent amb el que diu la gent. Es va dir que tothom qui volgués podia fer propostes, però ara sembla que això no es posarà en coneixement públic. Per això, juntament amb AXES info, ens estem plantejant fer una acció en
aquest sentit i portar-ho a la premsa. A Europa només queden Lituània, Xipre, Malta... països
molt petits sense una llei de Transparència que et doni el dret com a ciutadà d'anar a demanar
informació a les administracions públiques.
Així, doncs, democràcia directa i transparència política serien la solució?
Amb coses com aquesta es pot avançar moltíssim. Ara, que jo pensi que això és la solució a tots els problemes tampoc és veritat. Per exemple, Suïssa és un país que internament és relativament democràtic. Sembla molt democràtic, però va ser un dels últim països on les dones van poder votar. Com que tradicionalment només votaven els homes, amb el sistema de democràcia directa, es posava a votació i ho rebutjaven. Que hi hagi democràcia directa no vol dir que tot s’arregli, però, com a mínim, tothom hi pot dir la seva.
Quan tothom hi diu la seva, com es pren una decisió?
Jo no crec gaire en aquests plantejaments assembleistes una mica ingenus que aposten per
discutir-ho tot en assembles. No tot poden ser assemblees.
| D'ESQUITLLENTES |
Quin és el seu llibre preferit? Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, en literatura i, en política, Prosperidad sin crecimiento, de Tim Jackson.
A quin lloc li agradaria perdre's? A qualsevol ciutat que no conegui.
Quin plat prefereix trobar-se a taula? Un bon pa amb tomàquet i una truita.
Què és el primer que li passa pel cap de bon matí? Ostres, un altre dia. Que bé!
Quina cosa se li fa insuportable? La manca d’estimació de la gent cap al seu voltant. L’egoisme extrem de la gent.
Quina és la seva assignatura pendent? Llegir molts llibres, sobretot clàssics.
Qui és el seu referent en el món de la política? Els líders haurien de ser més locals, que són realment els que motiven els altres perquè s’impliquin.
És més de dretes o d'esquerres? Em defineixo com una persona més d’esquerres. Si he de votar, votaré des de socialistes cap
a l’esquerra, incloent-hi verds. |
Pirates té un programa força concret...
Quan els partits pirates van començar al voltant del tema de les llibertats i els drets a Internet, alguns d’ells s’han quedat així i altres s'han anat ampliant cap a temes de transparència, contra la corrupció, evitar els abusos dels drets de la propietat intel·lectual... com és el nostre cas. L’ideari que teníem en un principi era gairebé uns principis que qualsevol partit polític, excepte algun neonazi, podria acceptar. Això no ens definia i havíem de concretar més. Però tot això necessita temps. És un tema que tenim pendent i que ja s’està començant a discutir. Hi ha qui creu que no és necessari que tots els partits es posicionin en tot de forma clara. També pot haver-hi lloc per a uns partits més monogràfics, que puguin treballar en coalició.
Parlem de la propietat intel·lectual.
La problemàtica que hi ha és molt similar amb la de les patents mèdiques. Es creu que, si no hi ha una propietat intel·lectual i no afusellem tots els que no la respecten, això serà un desastre i s’acabarà el progrés. Hi ha solucions, per exemple servidors com Spotify, que tu pagues una mica per accedir als continguts. Ara bé, és molt difícil trobar una alternativa que permeti als creadors seguir guanyant les milionades actuals. Tampoc és necessari que guanyin tants diners. Normalment, qui es dedica a la cosa artística està disposat a fer-ho per menys diners perquè li dóna unes satisfaccions diferents a les de qui està treballant a una fàbrica. En el camp dels escriptors i cineastes encara s’hauria de parlar. No en tinc la solució.
Quin paper juga aquí el progrés tecnològic?
El progrés tècnic va portant uns canvis que no es poden parar. És el mateix que va passar amb els ludites, els encarregats de fer anar els telers manuals. Quan van començar a aparèixer els primers telers automàtics, se’ls acabava la feina. Van cremar fàbriques per evitar-ho. Amb Internet i la capacitat de copiar, que la solució sigui tenir a tothom vigilat i amenaçat no crec que sigui el més adequat.
Què proposa Pirates?
No pretenem que la gent delinqueixi sinó que es canviïn les lleis perquè la gent pugui descarregar-se arxius sense haver-ho de fer de forma il·legal i perquè es busquin nous mecanismes per controlar els drets de propietat intel·lectual. L’important és que es pugui tenir accés a la cultura.
Creu que el Partit Pirata tindrà algun dia el mateix poder a Catalunya que a Alemanya, on ja té representació al parlaments dels estats federats de Berlín i el Sarre?
Catalunya, històricament, ha sigut un país de moviments associatius i llibertaris. La CNT, per exemple, abans de la Guerra va muntar un sistema d’autogestió. Per tant, podríem dir que hi ha una tradició històrica no gaire allunyada del que planteja Pirates. [Pirates acull] gent alternativa que no en té prou, de queixar-se, sinó que té capacitat d’organitzar-se en ateneus i cooperatives. Catalunya no em sembla un lloc en què, per tradició i cultura, [Pirates] no pugui tenir-hi una certa implantació si els que ho volem fer som convincents i enganxem. Pot tenir recorregut, però que pugui treure més d’un 50% del vots és una mica agosarat.
| BLANC O NEGRE |
El govern espanyol ha d'injectar diners a la banca?
Sí.
Catalunya necessita un complex com Eurovegas?
No.
Catalunya ha d’imposar el pacte fiscal?
No.
La solució de la crisi passa per engegar la màquina de fer diners?
Sí.
Els indignats afirmen representar el poble i no els ha escollit ningú. S’hi sent representat?
Sí. |
Programa electoral dels Pirates a les generals del 20-N
Programa dels Pirates a les municipals del maig del 2011
