Antoni Daura | Actualitzat el 24/03/2015

La Sala Ciutat, en punt mort

Efectivament, l’emblemàtica Sala Ciutat –inicialment Sala Loiola– ja havia estat donada per amortitzada i, atès el seu estat i el seu nul interès arquitectònic, es trobava a punt de desaparèixer físicament i, al solar que deixaria buit després de mig segle, es podria millorar l’aspecte extern de l’antic col·legi de Sant Ignasi (seu del museu i de l’arxiu històric), com també de la capella del Rapte, punt important de la ruta ignasiana de Manresa.

Doncs bé, com és sabut, i després d’haver-se fet al gener un comiat ciutadà festiu i entranyable per part de persones i entitats que l’havien viscut i utilitzat en la seva esplendor, apareix per sorpresa un col·lectiu anònim (almenys no es tracta de cap grup conegut i “registrat” com a tal) i l’ocupa adduint que no s’hi val a enderrocar-lo i que s’ha de recuperar per a la ciutadania. Ja són ben curiosos els seus arguments, ja que hi ha hagut consens entre els diversos grups municipals i, a més, a dia d’avui l’oferta d’equipaments és suficient, a banda que si cal preparar-ne de cara al futur hi ha espais molt més adequats que no pas aquest.

Sigui com sigui, quasi dos mesos després l’estira-i-arronsa corresponent entre els “ocupants” i l’ajuntament continua i no sembla que, malgrat la mediació del Col·legi d’Advocats, la cosa tingui un punt d’acord final. Davant d’això deixeu-me manifestar la meva més absoluta perplexitat. Bàsicament perquè sense cap controvèrsia prèvia uns il·luminats es creuen interlocutors d’una part de l’associacionisme de la ciutat i, mitjançant assemblees on no se sap qui té dret a pertànyer-hi (com seria el cas d’una entitat, partit o col·lectiu normal i corrent) volen guanyar temps per fer-se notar i mentrestant, i amb un punt de demagògia barata, juguen a fer-se els interessants i hi programen activitat. Activitat aquesta que no gaudeix de cap manera d’un entorn digne i segur. Ja em perdonaran, però em sembla que aquest és un solemne despropòsit i una pèrdua absurda de temps, diners i energies. Segur que el context de crisi actual –com també la flaire un pèl anàrquica que tenim a casa nostra des de sempre– ajuda al fet que tot estigui en suspens i que tothom s’atreveixi a qüestionar el que decideixen les institucions de manera democràtica. Dit això, si en un cas de consens com aquest, una colla tira pel dret ens hem de fer mirar seriosament la nostra manera d’actuar. Amb tots els respectes, si jo fos el responsable ja faria temps que l’enderroc s’hagués consumat. La voluntat d’aquesta gent de treballar en pro de la cultura manresana és naturalment positiva, però crec que s’han equivocat realment d’objectiu. I si realment només volen “jugar” a fer-se els forts i els interessants, els recomano que canviïn d’esport.

COMENTARIS

Canalla de la palla
Anònim, 02/04/2015, 11:36

Canalla diu? Un altre que no sap on pixa...
Des de les llunets buatques dels Carlins!
Ramon, 01/04/2015, 11:29

Jo el que no entenc és perquè l'Ajuntament no l'ha fet desallotjar encara pels Mossos i immediatament començar amb l'enrunament...
Déu n'hi do amb l'ociositat de la canalla i la seva formació intel·lectual!
Lluents o bruts?
Carles Claret, 25/03/2015, 16:57

Benvolgut Víctor,

les argumentacions anteriors són del tot raonables fins que arriba el moment que "etiquetem" el senyor Daura i l'emplacem a veure-ho tot "des de les lluents i boniques butaques del Kursaal". Víctor, l'alternativa que tu planteges, doncs, deu ser un local ple de brutícia on es pugui fumar i beure a dojo, no hi hagi cap mesura de seguretat i sigui "popular", molt popular, oi? Ja t'he etiquetat jo a tu. Emprenya, eh?

Segons tinc entès, el Kursaal és un equipament públic, o sigui, el paguem tots els manresans i manresanes. Hem pagat les butaques lluentes i també paguem les factures de la llum que posa en marxa tots els focus i equips. Per tant, a Manresana d'Equipaments Escènics tenen la mala costum de cobrar entrada (cara?) per pagar els artistes (han de cobrar els artistes, no) i fer que el que s'hi programa no sigui tan costós per als possibles espectadors. D'això se'n diu gestió i la institució, per cert, no n'obté cap benefici.

Estem d'acord amb dos punts: hi ha gent desafavorida i Manresa necessita una sala pública de concerts.

Ara bé, el teu col·lectiu, molt legítimament, defensa l'autogestió i l'ocupació d'un espai per donar-li rendiment social. D'acord. Però anem pensant com s'han de gestionar les coses perquè fent el bé per als més pobres no ens acabem de carregar els que, dignament, paguem els impostos i anem a treballar cada dia. Algun dia tenim ganes de fer revolucions, però busquem altres vies no tan radicals. Simplement això.
Emplaçament a debat públic
Víctor, 25/03/2015, 00:55

Crec que es fa més necessari que mai que aquest debat decaigui sobre la societat manresana. Jo crec que hi ha molta gent interessant i interessada en aportar elements nous al debat.

L'emplaço a vostè senyor Daura però sobretot a aquest mitjà de comunicació a organitzar un debat públic sobre el futur de la Sala Ciutat.
Això no pot acabar com el rosari de l'aurora, la Sala no s'ho mereix, el col·lectiu que la gestiona actualment tampoc i la ciutat menys.
Acabar de comentar
Jordi, 24/03/2015, 17:05

Vull acabar de comentar, que quan es va tancar el 2007, es va dir que s'hi farien reformes i es reconvertiria en una sala de concerts i assaig, posició que va ser canviada el 2010, dient que s'enderrocaria. Ja hi ha hagut gent en contra de l’abandonament des de fa molt temps (mitjançant cartes al director dels diaris i a l’ajuntament, grups de facebook (el primer creat el 2010, poc després que l'ajuntament canviés de plans), el què ha passat és que com que som gent sense influència a l’ajuntament, s’han fet els sords i ha resultat que l’única manera possible de salvar-lo ha hagut de ser aquesta.
Jo pensava que potser arribaria un dia que a l'ajuntament manaria algú que se n'adonaria que la Sala Ciutat està prou bé i apostaria per reobrir-la al públic, però quan es va decidir al desembre passat ja es va esgotar aquesta via.
Normalment sol passar que la gent acata el què diuen els que manen perquè és molt difícil fer-los canviar d'opinió.
Encara hi ha molta gent que se l'estima, tot i que molts han mort, però ho viuen amb tristesa i resignació, sense fer soroll perquè no es volen enfrontar als qui manen.
Resposta als comentaris
Antoni Daura, 24/03/2015, 12:45

Abans de res agrair a les dues persones que em contesten el meu article. Feia temps que no gaudia de cap comentari. Això vol dir que el tema és sensible. Jo, sense ànim de polemitzar per polemitzar, i entenent que hi ha qui pot trobar alguns elements arquitectònics amb encant a la Sala Ciutat, em reitero que es tracta d'un element perfectament prescindible. Va fer la seva funció al seu moment, però es troba urbanísticament en un indret que necessita una altra reordenació de l'espai i millorar l'aspecte extern de l'antic col.legi de Sant Ignasi. Jo mateix soc arqueòleg de formació i estic naturalment interessat sempre amb tot el nostre patrimoni, però un conservadorisme a ultrança no porta enlloc. Cal prioritzar.
I pel que fa al col·lectiu que l'ocupa, no hi tinc pas cap animadversió conceptual, però sí que penso que hi ha hagut abans prou temps per organitzar-se i posar sobre la taula de debat la seva conservació (pros i contres), especialment al moment en què la ciutat es va plantejar el seu enderroc i no haver esperat al darrer moment. Altres entitats culturals (que no han de tenir l'exclusiva de res, és clar, però sí que porten una trajectòria contrastada que cal valorar) no hi van posar pas cap pega important. Ho sento, però penso que no es pot, a l'últim minut, aturar una acció consensuada de ciutat. I així ho he expressat.
Rectificar és de savis!
Jordi , 24/03/2015, 11:06

Només vull dir que em sap molt de greu com s'ha arribat a enganyar a la gent, en referència al començament de l'article d'opinió: "atès el seu estat i el seu nul interès arquitectònic".
Doncs bé, cal dir que pel que fa al seu estat, la gent que no ha pogut veure bé la Sala per dins, i no en té ni idea en saber si un edifici s'aguanta o no, es fia dels comentaris majoritaris, però quan un servidor té el privilegi de poder contemplar els cavalls de la Sala Gran, se n'adona que són unes bigues molt fermes i en perfecte estat, igualment com la zona del l'esquerra de la sala on hi havia els lavabos i el bar, on les bigues es conserven ben bé. Això és el gruix de superfície de la Sala, no els 50 metres quadrats de l'entrada que és ben cert que estan malament, tristament a causa del fet que com que aquella zona és una coberta transitable de tela asfàltica, s'hi van produir molt fàcilment els degoters i ha acabat afectant a les bigues, per culpa de l'ajuntament quan només tapant els forats amb plàstics com han fet els ocupes, ja només queda un degoter per tapar. Però repeteixo només són els 50 metres quadrats del segon pis de l'entrada principal, la resta de l'edifici per increïble que pugui semblar encara està en bon estat i també addueixen que es necessitarien molts diners per posar-la apunt, una altra mentida, perquè si es fessin uns càlculs utilitzant les solucions més econòmiques, seria una misèria els calers que caldrien des de la perspectiva de les arques municipals.
En segon lloc, pel que fa a l'interès arquitectònic, vull comentar que la gent sembla que no tingui ni respecte ni sàpiga apreciar l'art.
Quan es parla del nul interès arquitectònic, es comet una falta de respecte molt gran per un genial arquitecte Manresà nascut el 1910, l'Antoni Serrahima i Esteve, que va fer un edifici aprofitant l'espai d'una manera molt lloable i resultant en una Sala magnífica que un bon grapat de Manresans d'aquestes últimes dècades no han sabut valorar.
Finalment en referència a això que la gent no sap apreciar l'art, em refereixo que la Sala és plena d'indrets de gran bellesa i encant, el primer exemple que ens trobem només a l'entrar a l'edifici són les escales de pujar a l'amfiteatre, amb un disseny molt elegant i l'altre que destaco per no fer-me llarg és el sostre de la Sala, on hi ha un treball artístic d'una bellesa que si s'ensorra ja es perdrà per sempre, atès que si amb un guixaire dels d'ara, hom li demana que li faci un sostre com el de la Sala Ciutat no te'l sabrà pas fer, perquè consta de 3 canals que van de punta a punta amb la forma de pel·lícula de cinema analògica amb el màxim de detall: els forats per on s'agafa la pel·lícula al rodets del projector, les línies que separen els fotogrames... que quan era dels jesuïtes s'il·luminaven amb uns fluorescents que es podrien tornar a col·locar que ressaltaven aquesta impressionant obra d'art i juntament amb els llums en forma d'ull de bou al llarg del sostre i els 10 de la boca d'escenari conformaven un espectacle visual que la gent sembla que, o bé no ho sap apreciar o és que no se n'ha adonat.
La Sala Ciutat encara es pot salvar i pel que fa a aquest sostre si hom fa una visita a la Sala, pot comprovar que es conserva en perfecte estat, atès que en aquella zona al llarg d'aquests anys d'abandonament només hi ha hagut un degoter.
Rectificar és de savis!
èlit
Víctor, 23/03/2015, 11:53

Senyor Daura, evidentment vostè té més tirada per seure a les lluents i boniques butaques del kuursal, o fins i tot potser va a Barcelona al teatre sovint, bé quina sort, el felicito. Suposo que ser un empresari exitós en el món editorial li permet això, fantàstic, per vostè clar.

Ara bé quan el llegeixo descarregant la seva crítica dura contra un col·lectiu de gent, a qui no s'ha dignat ni a anar a conèixer(ja sabem que escriure des de la distància és sempre molt més fàcil) doncs la veritat fa una mica de vergonya aliena. No ho acabo de trobar digne d'una persona que fa gala de "bones maneres" i de "sentit de ciutat". Podria dir que ha fet vostè per acostar la cultura a les persones més desafavorides de la nostra societat? Vostè fa coses per la cultura sí, no li nego, però pensi, segui i pensi, realment fa més vostè que tota aquesta gent de la sala ciutat? Sí creu que sí, cal demostrar-ho, després podrà parlar amb superioritat, però fins llavors, vaja, vostè sabrà... què fàcil és destruir, quina pena...

M'agradaria llegir-lo més sovint, però siusplau, pensi per a qui escriu i miris a vostè mateix, que des del Kuursal, tot es veu tant més fàcil.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Antoni DauraManresa, 1961. Històriador i arqueòleg. Ha realitzat diversos estudis sobre patrimoni. Vinculat al Centre d'Estudis del Bages, forma part del consell de redacció de la revista "Dovella". Actualment, presideix el Gremi de Llibreters de Catalunya.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.