Un primer estiu

per Ignasi Cebrian, 10 de març de 2015 a les 13:19 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 Aquests dies, passejant per l’entorn de Manresa, es pot veure un canvi de color en el paisatge. Els marrons dels camps de conreu comencen a verdejar i sorgeixen petits núvols blancs i rosats a les vores d’aquests camps. Els ametllers comencen a florir. També, el sol, mentre camines, et reconforta i et fa oblidar la fredor de l’hivern

Arriba la primavera, el primer estiu, el primer verd o el primer verger. És quan tots els ritmes naturals s’acceleren. El clima mediterrani imposa més hores de llum, una pujada de les temperatures i més disponibilitat d’aigua. Els arbres es desperten de la dormida hivernal i la saba enceta de nou, amb força, la circulació cap amunt. La matèria viva és empesa a crear formes acolorides, les fulles i les flors. L’espai s’omple d’olors i colors incitadors de percepcions i emocions agradables. Les brises i ventades dels dies passats reparteixen carícies càlides i reconfortants.

El paisatge primaveral renova i enriqueix el paisatge interior de l’ànima. El cor batega amb ganes de retrobar una esperança en el naixement de nous projectes. Tenim papallones a la panxa i ens sentim més eufòrics (malgrat que aquesta estació, a vegades, pugui portar a estats d’ànim diferents, més melancòlics). Veiem més clar el viure quotidià. Hi ha més llum sobre el cel, el paisatge, i la vida. Tot se’ns fa més visible i més lluminós. És molt certa la dita popular “la primavera la sang altera”.

Una de les cançons que, per mi, reflecteix millor aquest estat d’ànim eufòric, aquesta alteració fisiològica, és la “Dansa de la Primavera”, cantada per Maria del Mar Bonet. I una de els estrofes més emotives i que evidencien la impossibilitat d’escapar dels canvis estacionals és aquesta:

Que exigent que ve la Primavera
i el meu cor tan malaltís
tinc por que es cremi dintre la foguera
(no puc desfer-me del seu encís).

Escolteu-la, de debò que us emocionareu! Escolteu la cançó i escolteu la primavera, perquè ve carregada de paisatges olorosos i, també, de nous sons. Serà una petita i agradable introducció a aquest primer estiu. Salut i bona primavera.






Arxivat a:
Opinió



Participació