Marta Perarnau | Actualitzat el 10/03/2015

Encara no hi hem arribat

 
Acabem de passar un altre 8 de març i tinc la sensació que no han canviat gaires coses. Les mateixes reivindicacions, els mateixos enuigs i els mateixos actes es repeteixen un any i un altre per recordar-nos que encara no som iguals, que encara no tenim els mateixos drets i que encara hi ha molta feina per fer.

Tornem a parlar de salaris desiguals. Fins i tot a la cerimònia dels Òscars, inusualment reivindicativa (deu estar de moda, donar la cara per alguna causa noble), l’actriu Patricia Arquette, viralment victorejada per Meryl Streep, feia apologia de les mares treballadores i proclamava que és un honor ser dona, però que encara seria un honor més gran ser-ho amb el sou d’un home.

Vivim en un món d´homes. Potser cada vegada menys, és veritat. Però encara és així. I mentre ells s’expandeixen i recuperen terreny en camps tradicionalment femenins (la majoria de dones cuinen a la llar, però els cuiners més coneguts i prestigiosos són homes, en perdó de la Ruscalleda; els hospitals estan plens d’infermeres, però ja no ens sorprèn que al part ens assisteixi un llevador), les dones anem un pas enrere en obrir-nos camí entre les posicions masculines, i no pas per falta d’esforç i empenta. I si no, que li diguin a la meva amiga Gemma, quantes compatriotes va poder comptabilitzar al Mobile World Congress (a part de les hostesses-mira’m-i-somriu que alegren els estands).

Els càrrecs polítics i els alts càrrecs empresarials són els més representatius pel que fa als percentatges baixos de dones. I tornem a parlar de quotes i paritat en les llistes electorals, i, estranyament, les dones polítiques que primer em vénen al cap són la Rita Barberà i el seu caloret, la Esperanza Aguirre i el seu desafiament a l’autoritat (tant a dins, com a fora del seu partit) i la nostra estimada Alícia Sánchez Camacho i el seu tarannà acusatiu. No sé si van arribar on són per les quotes de partit, però si alguna cosa tenen de bo és que han sabut demostrar que el fer-ho malament, en política, no és qüestió de gènere. Estan perfectament a l’alçada dels seus col·legues.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Marta Perarnau
Manresana del boom del 77, biòloga i traductora de formació. Mare de dos fills i membre del gran club de dones que intenten arribar a tot arreu, però arribar-hi bé. Gran amant de les llengües i del dret a parlar-les on sigui. Treballa a l’àmbit sanitari i li apassiona el món de la subtitulació. Ha participat en alguns projectes audiovisuals.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.