Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Novament, un parell de notícies, conegudes als darrers dies i sense cap connexió o relació entre elles llevat de la seva proximitat temporal i geogràfica, em permeten reflexionar en veu alta o, millor dit, en un escrit obert, sobre com sovint es poden produir fets mancats de lògica, siguin més o menys transcendents.
Començo, doncs, per la primera notícia. Resulta que després de molts anys de lluita per aconseguir el seu reconeixement com a entitat administrativa, la comarca del Moianès, podrà accedir-hi si finalment els seus habitants ho aproven mitjançant una consulta que el Departament de Governació de la Generalitat coordinarà i que després, en cas que surti positiva, el Parlament haurà de ratificar i promulgar els canvis legals pertinents. Res a dir, és clar. Només faltaria! Ara bé, el que no m’agrada és que s’agafin els diversos municipis implicats com un tot, sense aprofitar l’avinentesa per a retocar, si cal, els seus límits. I no ho dic pas amb ànim de prendre terreny a un i donar-lo simplement a l’altre, com si es tractés d’una simple propietat, sinó més aviat per tal de que la realitat administrativa s’adigui amb la geografia física, cosa que ara no sempre és així atès que els mapes municipals són fruit de vicissituds diverses al llarg de la història. Aleshores jo em pregunto per què s’han de considerar aquests intocables? I poso un exemple, que és el cas del terme municipal de Calders, que presenta una franja a la banda ponentina que, seguint el riu Calders, que desguassa al Llobregat, entra clarament al Pla de Bages. I jo em pregunto, no seria millor “cedir” aquests terrenys al petit i esquifit municipi de Navarcles, amb el qual termeneja, en pro d’una coherència geogràfica i natural? Al cap i a la fi, i que jo sàpiga, allí no hi ha cap recurs natural que sigui especialment llaminer o estratègic. Segur, que això no generarà cap mena de debat. Curiós, molt curiós.
L’altre és el fet que l’empresa pública Adif, que gestiona les infraestructures ferroviàries, demana la xifra d’1,5 milions d’euros per cedir els habitatges del barri manresà de la Guia a l’Ajuntament. Com és sabut, el nou pla general urbanístic planteja l‘enderrocament dels blocs de pisos que es van aixecar –sense gràcia, ni qualitat ni respecte pel paisatge-als anys cinqunata del segle XX per als treballadors de la Renfe que s’hi van traslladar i que avui es troben molt degradats i embrutren d’una manera important la façana meridional de la ciutat. Ens trobem davant d’uns terrenys que van ser cedits al l’estat i ara aquest en vol treure rendiment econòmic, fent pagar a una altra institució estatal, com és un Ajuntament, carregant-lo amb una nova despesa. Ja no em fico pas en el famòs dèficit fiscal i de manca d’inversions que pateix Catalunya, si bé aquesta pràctica de no cedir als municipis instal·lacions en desús o obsoletes és prou general arreu del país. Puc entendre que no es faci càrrec Adif de la rehabilitació de l’espai, però cobrar per marxar! Que no es tracta d’un terreny públic de tots? Curiós, molt curiós!