Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Espio de reüll la planta que descansa cofoia al meu costat. El color dels pètals de les seves flors és el mateix que la paret del meu dormitori, d’un vermell intens, viu, elegant i poderós. Les dues sentim les galtes enrojolades sota un sol de febrer disfressat de primavera.
L’observo detingudament, quasi hipnotitzada i absorta per la força dels seus colors. Que bonica que és! Les flors semblen de vellut i em recorden al tacte d’un (b)vell àlbum de fotografies de quan el meu germà i jo érem petits. No em cansava d’acariciar-lo. De la terra en neixen vàries tiges que dibuixen formes curioses per alçar-se fermes cap al cel. Sense dubtes, sense presses, sense pors. Resta immòbil, però plena de vida. Em captiva. Però encara em fascina més la seva capacitat de resiliència. Unes setmanes enrere aquella planta no tenia res a veure amb la que ara admiro. L’estrès, les presses, les distraccions, els dies ennuvolats... i mil excuses més havien fet que m’oblidés completament d’ella. De fet, no la vaig trobar a faltar ni quan una ventada la va fer rodolar per terra. Com que no la veia, no hi pensava, no existia; fins que vaig ensopegar-hi. Literalment.
Havia perdut alguns pètals i aquells que encara resistien semblaven desmotivats i decaiguts. El color de les seves flors ara era color aquarel·la, apagat i pansit. Trossets de fulles marcides s’esmicolaven entre el meus dits i la terra resseca demanava aigua i cures a crits, i això vaig fer, fins a recuperar altra vegada tota la seva essència. A vegades, i sense saber per què, un fet banal pot remoure alguna cosa dins teu i despertar sensacions i emocions d’allò més reveladores. El procés de revivificar i regar una planta em va fer pensar en la importància de mimar i cultivar la pròpia sexualitat. El ritme de vida que portem, l’estrès, l’excés d’obligacions i la falta de temps ens impedeixen relaxar-nos, donar-nos un espai propi, estar en contacte amb nosaltres mateixos/es, les nostres sensacions i els nostres desitjos. Si no tenim cura de la nostra sensualitat, la nostra eròtica i el nostre desig sexual aquests s’aniran apagant, pansint i assecant. Se’ns poden esmicolar entre els dits. Però si ho desitgem, podem passar a l’acció i donar-nos l’oportunitat d’escoltar-nos, sentir, cuidar i conèixer el propi cos, qüestionar totes aquelles creences que ens bloquegen, explorar, jugar, erotitzar la nostra ment, donar-nos permís pel plaer i per, nosaltres també, revifar. Simplement es tracta de regar, per créixer. I tu, què fas per regar i cultivar la teva sexualitat?
El sol ja s’ha tret la disfressa i comença a refrescar. Inspiro profundament i li dedico una última mirada. Una mirada sincera, còmplice i agraïda. Una mirada, sobretot, plena d’amor.
