Elisa Muixí-Fina Monell | Actualitzat el 11/02/2015

Reptes

I al capdavall, potser val més que un minyó es trenqui l’espinada que no trencar-li l’empenta i el valor.
 
No es pot fugir davant d’una feblesa; en un moment o altre cal enfrontar-s’hi...
 
Robert Louis Stevenson. L’emigrant amateur
 
Potser la primera cosa que hem de tenir sempre molt present és que l’instint d’autoprotecció existeix. Quan una criatura el té disminuït significa que algú altre l’està exercint per ella. Això sí que és molt perillós. L’excés de protecció ens atrofia la capacitat innata que tenim com a éssers vius.
La gran tasca educativa la tenim envers nosaltres mateixos, els adults, en tant que hem d’exercir autocontrol sobre els nostres propis temors. Esperar que un infant faci una acció sense anticipar-nos-hi ni reprimir-lo és una de els grans aportacions que podem fer a l’educació dels nostres fills.
 
Les dificultats són:
 
Distingir quan una situació de risc potencial pot ser afrontada pel nen o nena i quan no.
 
Poder pensar quan aquesta diferència la mesurem en funció de la competència de la criatura o de les nostres pors.
 
Algunes situacions que ens resulten familiars ens poden portar a vivències similars. Es tracta ara de veure possibles actituds de l’adult, amb la seguretat que n’hi ha d’altres:
 
Com actuem davant d’un infant que encara no ha adquirit l’habilitat de nedar i és a prop d’una piscina? L’apartem del lloc, mirem de fer-li por perquè no s’hi acosti, el controlem de prop, a distància...
 
Hem pensat quan podrà el nostre fill començar a utilitzar un ganivet que talli?
Enfilar-se és una necessitat dels infants, com hi reaccionem?
 
Depenent de les nostres actituds de protecció adequada o excessiva els nens van consolidant l’energia, l’empenta i el valor que els hi són propis o els van disminuint proporcionalment al grau de repressió que pateixin.
 
L’èxit d’un nen quan aconsegueix enfilar-se a un arbre o aguantar-se amb la bicicleta, posem per cas, és seu! Encara que això vagi precedit de molts intents i fracassos o frustracions que són ben sanes. Però ho ha de fer sol, no cal l’estimulació ni aplanar-li el camí.
 
Si hi intervenim, l’èxit serà nostre i no tenim cap dret a prendre-li!
 
Les dues actuacions possibles, deixar que la criatura s’enfronti a les pròpies febleses, sigui superant-les o acceptant-les, o bé intervenir facilitant de manera que l’ajudem a superar el repte, deixaran empremta en ell, en l’autoestima i li suposaran una manera d’encarar la vida.
Hem parlat de: repte, risc, èxit, fracàs, frustració, intervenció, anticipació, autonomia, autoestima, control, protecció i por.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Elisa Muixí-Fina Monell
Mestres de primària, en actiu, amb més de 30 anys d’experiència a l’escola pública catalana. Són lectores per afició, vocació i professió. Troben referents educatius en la novel·la i exploren l’experiència d’escriure a quatre mans. Volen compartir amb els lectors tot un seguit de pensaments que ens conviden a reflexionar sobre l’educació. Tenen el desig que la conversa i el debat educatiu estiguin presents en la vida quotidiana, més enllà dels espais escolars i polítics.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.