Llorenç Capdevila | Actualitzat el 06/02/2015

Pedrolo i la metròpoli

Entre les efemèrides literàries del 2015 destaca, sobretot, la celebració de l’any Ramon Llull, amb motiu dels 700 anys de la mort del savi il·luminat. A banda de Llull, també serà el moment d’homenatjar el cronista Muntaner (750 anys del seu naixement), o Jesús Moncada (que fa 10 anys que va morir). A més, a l’espera, d’aquí a tres anys, del centenari de Manuel de Pedrolo, el 2015 en farà 25 de la seva mort i serà, per tant, un moment propici per reivindicar-lo, una vegada més.
 
L’escriptor de l’Aranyó va gaudir d’una gran popularitat entre els lectors dels anys setanta i vuitanta, sobretot perquè va dedicar una part important de la seva obra a suplir algunes mancances que patia la literatura catalana, marginada durant quaranta anys de dictadura. Altres, com Rafael Tasis o Jaume Fuster, també van exercir aquesta actitud de militància literària, i van publicar novel·les notables de gènere negre o fantàstic, però cap no ho va ser tan prolífic ni tan exhaustiu com Manuel de Pedrolo. Així, l’escriptor de l’Urgell va tocar totes les variants de la novel·la popular (policíaca, de ciència-ficció, eròtica...) amb la finalitat d’actualitzar i normalitzar l’entorn literari. Es necessitaven lectors en català i calia, per tant, publicar obres que resultessin atractives. Però l’obra de Manuel de Pedrolo va molt més enllà del Mecanoscrit del segon origen, un clàssic de la narrativa juvenil i de ciència-ficció i l’únic dels seus llibres que avui encara manté una certa difusió. Pedrolo va ser un gran novel·lista que avui dia no és prou conegut. I, a més, va publicar poesia i va escriure un teatre excel·lent, que caldria reivindicar amb insistència.
 
També va conrear l’assaig polític. En aquest sentit, per exemple, entre el 1981 i el 1982 va publicar, al Diario de Barcelona, un seguit de textos on es mostra com un independentista incontestable (Cròniques colonials, El Llamp, 1983). Pedrolo hi analitza la situació política de Catalunya i assegura que la relació que manté amb Espanya és la d’una colònia amb la metròpoli que no ha tingut mai la intenció d’integrar-la, sinó d’assimilar-la. Si bé en alguns aspectes hi presenta certa ingenuïtat, en altres el seu discurs es conserva amb una actualitat esborronadora, com quan parla de l’actitud defensiva i victimista dels poderosos, o quan diu que “gairebé sistemàticament el govern central recorre davant del TC contra les lleis elaborades pel Parlament de Catalunya”, o quan parla d’una “tercera via que s’endinsa en atzucacs”, o quan afirma que “aquella Espanya de la qual podíem haver format part lliurement (···) fou avortada quan Castella preferí posseir en lloc d’estimar”. Hi ha coses que han canviat molt poc, en els darrers trenta-cinc anys. Cal (re)llegir Pedrolo.

COMENTARIS

Memòria
Jaci, 28/03/2015, 16:29

Crec que el problema està en la curta memòria dels catalans. Un autor el podem consagrar en vida i llegir tota la seva obra, però, un cop es mort, qui recorda ningú d'aquells mestres d'altres temps. I quan dic "d'altres temps" no parlo de segles anteriors, com bé dius només 25 anys de la seva mort...La fundació que porta el seu nom fa reedicions de la seva obra que valdria la pena rellegir i, si més no, trobarem els seus llibres en llibreries de 2a mà, com la Papasseit a Manresa. Tal com dius: "cal (re)llegir Pedrolo". Gràcies per l'article.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Llorenç CapdevilaVa néixer a Alpicat (1969) i viu a Manresa des del 1994. Es va llicenciar en Filologia Catalana, fa de professor a l'institut d'Auro de Santpedor i, quan li queda temps, escriu. Ha publicat les novel·les "Racó de món" (2000), "El color del crepuscle" (2001), "O rei o res!" (2003), "Ànima de llop" (2004), "Serrallonga l'últim bandoler" (2006), "El secret del bandoler" (2007), "Els diaris de Pascal" (2008), "Sota la pell" (2010), "Tothom a terra!" (2011) i "A fer punyetes!" (2012). Per alguna, fins i tot, li han donat algun premi. Es membre de la junta d’Òmnium Bages.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.