Josep M. Oliva | Actualitzat el 06/02/2015

Vendre's el nom

 Convisc amb la publicitat des que tinc ús de raó i la seva presència m'és tan familiar que ara mateix se'm faria impensable un entorn totalment lliure d'anuncis. I si m'ho plantejo m'imagino un paisatge més gris i més ensopit. Fora d'això, els efectes benèfics de la publicitat es fan patents en mil exemples. Sense anar més lluny: en la supervivència d'aquesta revista i d'absolutament totes les publicacions. Per sort per a moltes iniciatives modestes encara queden anunciants que ho són moguts per un cert esperit militant i anuncis que de vegades s'anomenen col·laboracions. També hi va haver un temps en què les grans empreses col·laboraven amb alguna iniciativa i inserien la seva publicitat en un butlletí, o participant en una campanya o dotant algun premi, com una manera de congraciar-se amb la gent del lloc o amb un determinat col·lectiu. Però això ja és història. La tendència publicitària de moltes grans corporacions no és la de col·laborar amb cap projecte sinó de fer-se'l seu i d'engolir-lo fins a canviar-li el nom. Amb una expressió anglesa --com no podia ser d'altra manera venint com ve dels Estats Units– d'això en diuen naming right, que es pot traduir per dret de denominació i bàsicament es practica --per ara!– en el món de les competicions esportives, els grans estadis i els grans teatres.
 
El que sempre havia estat la lliga de la primera divisió del futbol és des de fa alguns anys la Liga BBVA, l'estadi de l'Espanyol que va substituir el de Sarrià, i que a falta d'un nom millor en deien de Cornellà-El Prat, ara es diu Power8 Stadium (el nom d'una empresa d'apostes esportives); la popular estació de metro de Sol, a Madrid, es diu oficialment i des de fa temps, Vodafone-Sol, i un dels grans teatres d'aquella ciutat, que fins fa poc s'havia dit Alcázar, ara és el Teatro Cofidís. Per sort cap persona que estigui centrada no parla de les possibilitats que pot tenir el Barça de guanyar la lliga BBVA, ni ningú de Madrid que no estigui tocat del bolet t'indica que per anar a no sé on has de baixar a la parada Vodafone. Però encara que vulgui creure que cap empresa no podrà mai arrabasar-nos les paraules ni robar-nos les expressions populars, comprar un nom --del que sigui– em sembla més un espoli que un patrocini.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.