CONCERT GOSSOS
Una sala petita. L’escenari entremig del públic. Poca llum, però càlida. Les cadires ben juntes i a prop dels protagonistes... A vegades l’attrezzo parla per sí sol. I aquest cop, fou ben bé així. Amb aquests ingredients, la gira dels 22 anys que el grup manresà Gossos va començar aquest cap de setmana, s’albirava molt íntima, propera i fins i tot nostàlgica.
La gent va arribar de forma esglaonada i puntual. S’esperava amb entusiasme aquest concert. 22 anys de trajectòria en són molts. I darrere aquest temps hi ha molts himnes seus que han acompanyat les nostres vides. Molts moments viscuts al seu costat, directa o indirectament. Molta gent que va agafar aquella onada del Rock Català en la seva plena joventut. Molts d’altres que l’han anat agafant pel camí. I també, força infants, fruit d’aquelles nits en què el Rock dibuixava els millors somriures.
El concert va anar de menys a més. El públic, emmirallat per la posada en escena tan sorprenent, estava un xic descol·locat. Però a mesura que anaven sonant les cançons, s’anava posant dins del concert. Gossos volia interacció, calidesa, intimitat. I ho va aconseguir amb escreix. Mirades de complicitat entre el públic i els components del grup i sí, entre la gent del públic mateix. Les cançons més mítiques del grup que posaven els pèls de punta. Sonoritat excel·lent i semblança que tot allò que estava passant estava pensat perquè fos així. Però realment, tot fluïa pel seu propi pes, pel propi dinamisme del clima que es va crear.
El públic es va deixar anar i el grup va anar interpretant cada cançó amb el mateix cànon que ho ha fet aquests 22 anys; rock amb una certa dosis de tendresa. Una bona experiència en què ambdós actors (públic i músics) van sortir satisfets d’un concert molt proper, màgic i també diferent.
Foto: Kursaal Manresa Dirigit per Lluís Danès, "El meu poble i jo" és un homenatge a Salvador Espriu. Un espectacle inèdit, multimèdia, altament poètic, en el què la música i les imatges s'uneixen per ajudar a l'espectador a entendre per què Espriu va escriure obres tant profundes com "La pell de brau"o "El caminant i el mur".
L'any 1936, Salvador Espriu tenia 22 anys. La Guerra Civil li va produir un profund impacte i va marcar un abans i un després en la seva obra. A partir d'una selecció dels seus poemes, l'espectacle convida a l'espectador a recordar alguns dels episodis més cruels d'aquell època.
La música en directe, la veu de Dídac Roche, la ballarina Bruna Cusí o l'actriu Noe Padró interactuaven amb videoprojeccions en què personalitats destacades del món de la cultura, l'esport o el periodisme van posar cara i veu a les experiències de víctimes de la repressió del règim franquista. Així, Lluis Llach, Pep Guardiola, Sílvia Bel, Gerard Quintana o Mònica Terribas, entre d'altres, donen vida a les paraules de Neus Català, Salvador Puig Antich o el president Lluís Companys.
