Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa pocs dies que tots els contribuents manresans hem rebut a la nostra bústia la recepta fiscal d’enguany, és a dir, el calendari del que s’ha de pagar, des del controvertit IBI al cotxe, el cementiri, les escombraries, etc. D’uns anys ençà es fa d’aquesta manera i és d’agrair conèixer a l’avançada quan i amb quina quantitat ens haurem de gratar la butxaca. Ara, de gràcia en fa ben poca, és clar!
En principi, els tributs municipals són els que haurien de ser més ben vistos. Més que res perquè van directament a les arques d’unes institucions públiques que són les més properes al ciutadà i de les quals en pots veure més una plasmació concreta en l’entorn quotidià en què ens movem. Sabent que els ajuntaments són els organismes més mal finançats per part de l’Estat, hauríem de veure, per tant, amb més bons ulls la possibilitat que es puguin finançar adequadament. Ara bé, la cultura política d’aquest país és la que és i sovint hi ha un rebuig sistemàtic a qualsevol imposició, sobretot tenint en compte la manera com s’han gestionat als darrers anys els recursos públics i veient alhora diverses conductes irresponsables o clarament corruptes. No especialment al món local, però també n’hi ha casos prou evidents.
Dit això, penso també que, a banda del problema que hi ha avui dia a Manresa amb un IBI excessivament alt a causa d’una revisió del cadastre feta en mal moment, i de l’enorme deute generat per obres i accions poc assenyades i fetes en una època clarament expansiva de vaques grasses, la veritat és que una cosa que no ajuda gaire és que tot el que es recapta va a la caixa comuna. O sigui, que els impostos no van adreçats, ni que sigui en una part significativa, a garantir serveis o accions de l’àmbit on s’han recaptat. Poso un parell d’exemples: amb l’impost sobre els vehicles potser es podria millorar la senyalització dels carrers o d’altres necessitats concretes que milloressin la circulació o la seguretat viària. O bé les taxes que assumeix el comerç per tenir els aparadors i o els rètols de l’establiment (que no es paga a tot arreu, val a dir!). Amb aquest fons (calculin una mitjana d’uns 100 euros per botiga) segur que la regidoria de Promoció Econòmica podria disposar de més fons per promocionar el comerç en diversos àmbits o pagar la il·luminació nadalenca que aquest any ha estat especialment trista i modesta, atès que és una iniciativa que han d’organitzar els mateixos comerciants i ni hi participen tots, ni tampoc aquests disposen de gaires diners.
En fi, unes reflexions puntuals, però que caldria que fossin tingudes en compte pels diversos partits, ara que comencen a elaborar els programes per a les eleccions del mes de maig propvinent. Potser els tècnics ens diran que, amb la llei actual la mà, no és possible la fórmula que jo proposo, però si hi ha voluntat política, segur que alguna cosa més es pot fer en aquest sentit. Com a mínim saber amb claredat i transparència quant aporta realment cada tribut en aquest exercici i donar-ho a conèixer a la carta de l’any que ve.