Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PROPOSTES. Sergio Dalma i Gossos trepitjaran l'escenari del Kursaal on també hi haurà un homenatge al poeta Espriu. L'art també ofereix interessants propostes en el moment en què la cartellera també ofereix un bon reguitzell de films amb nominacions als Oscars.
CINEMA
"The imitation game"
Feliç Any Nou! Enmig de la marea de produccions familiars de tots tipus, les campanades del 2015 ens han portat aquest biopic que ja des del primer dia es perfila com un dels títols a seguir aquest any. La pel·lícula narra la història real d’Alan Turing, matemàtic brillant i geni sense habilitats socials, que va aconseguir desencriptar els missatges xifrats que els nazis enviaven mitjançant la màquina Enigma durant la Segona Guerra Mundial. La cinta es podria dividir en tres actes, el primer dels quals desgrana la figura del protagonista i les seves motivacions per arribar a un segon acte on el joc d’espies i poders fa eclosió, i acabar amb un tercer acte final a mode de rèquiem, perquè els genis tampoc no s’escapen de les injustícies i incomprensions del sistema, i Turing és desposseït de tota glòria de manera tràgica. Gràcies al magnífic treball de Benedict Cumberbatch, anem veient com a mesura que Alan va desxifrant codis i salvant vides, també va convertint la seva pròpia vida en un enigma, obligat a encriptar la seva personalitat en veure que no totes les guerres es lliuren directament al camp de batalla, sinó que viure la vida a la seva manera acabarà sent la seva pròpia batalla i aquesta si, resultarà ser la més important i definitiva. Som davant d’un thriller de factura impecable, ben executat sense estridències ni sortides de to, amb poques opcions a la sorpresa, però que malgrat tot enganxa a la butaca per donar llums i ombres d’uns protagonistes i uns fets cabdals en la història recent. Laura Vidal
MÚSICA
Gener de pesos pesants.
Manresa dóna la benvinguda a l’any nou apostant per noms ja consolidats dins de l’escena musical catalana. Començant pels grans espais de la ciutat, tornarem a gaudir de la visita de Sergio Dalma (Sala Gran del teatre Kursaal, divendres 16 de gener, 21h) amb una selecció de les peces més representatives dels seus 25 anys de trajectòria. Sense deixar la programació del teatre del Passeig, la banda manresana Gossos torna a jugar a casa apostant per un interessant canvi de format: transformar la sala petita del Kursaal en el propi local d’assaig. Durant 4 jornades es deixaran envoltar pels seus seguidors convidant-los a participar en el procés de creació musical (Sala Petita del Teatre Kursaal, 22, 23, 24, i 25 de gener, 21h). La Sala Stroika també comença l’any amb molta força programant Els Amics de les Arts (Sala Stroika, divendres 23 de gener, 22h) encarant la recta final de la gira del seu últim disc, Nomes d'entrar hi ha sempre el dinosaure, i abans de fer una pausa per preparar el seu desè aniversari. Per a gourmets dels acústics una última proposta, el retorn de Glaucs a Manresa (Sala Voilà, dijous 15 de gener, 22h), on Jofre Bardagí i Alexandre Rexach ens presenten en format íntim i proper les cançons del seu últim disc Hem conegut la nit, sense renunciar als seus èxits de sempre. Marc Vilanova
"El meu poble i jo del TNC al Kursaal
L'any 1936 Salvador Espriu tenia 22 anys. La guerra civil li produí un profund impacte i va marcar d'una forma claríssima la seva obra, com queda reflectit en aquest muntatge que es presenta el diumenge 25 de gener a la sala gran del teatre Kursaal. A partir d’una selecció dels poemes d'Espriu, Lluís Danés, director de cinema i de teatre, ens convida a recordar alguns dels episodis més cruels de la nostra guerra, justament l'endemà del dia que l'exèrcit franquista va entrar a Manresa, ara fa 76 anys. La música i la paraula es donen la mà en un espectacle de gran potència visual, que pretén contextualitzar l'obra d'Espriu en relació a les experiències personals de les dones i els homes que van patir les injustícies d'un règim totalitari i dictatorial. El meu poble i jo té la música en directe amb la veu de Dídac Rocher. La ballarina Anna Marín i l'actriu Bruna Cusí interactuen amb videoprojeccions on personalitats del món de la cultura, l'esport o el periodisme posen cara i veu a les experiències de víctimes de la repressió del règim franquista. Així, Lluís Llach, Pep Guardiola, Sílvia Bel o Mònica Terribas, entre d'altres, fan seves les paraules de Neus Català, Salvador Puig Antich o el president Companys. Un espectacle, estrenat la temporada passada al Teatre Nacional de Catalunya, altament poètic, on el moviment, la música i les imatges s'uneixen per ajudar a entendre per què Espriu va escriure obres tan profundes i doloroses, i recordar-lo com el poeta que es va mantenir sempre fidel al seu poble. Joan Morros
ART
Tom Carr. Ecos de Carles Buïgas
Aquest mes arriba a Manresa la proposta de Tom Carr. Una exposició que neix a partir de l’interès que li va despertar l’obra de l'arquitecte, enginyer i luminotècnic català Carles Buïgas (Barcelona 1898 – Cerdanyola del Vallès 1979), creador entre altres de la Font Màgica de Montjuïc. A l’exposició, juntament amb Massimiliano Moro i Lourdes Santandreu de l’equip TCtemawork, Tom Carr dialoga amb l'obra de Buïgas. Tots dos, des d'èpoques molt diferents, s’han interessat i han treballat amb la llum. A l’exposició, mitjançant audiovisuals, peces que incorporen la llum com a part essencial de l’obra, instal·lacions i dos cartells de l’exposició internacional de Barcelona de 1929 amb la imatge de la Font Màgica, es recull l’eco del passat des de la mirada de la creació actual, analitzant les formes i les parts integrants de l’obra de Buïgas (llum, forma, color i aigua). La mostra, a més, es complementa amb una obra creada per a Manresa en la qual ha participat l’artista de casa nostra Eduard Fíguls i que juga amb la llum i el recorregut sinuós de la Sèquia. És una exposició comissariada per Fina Duran i produïda pel Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès en itinerància de la mà de la Generalitat de Catalunya. Maria Camp
