Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En el darrer article, “Creativitat i caminar”, feia referència al binomi fantàstic del pedagog i periodista Gianni Rodari com a espurna de la creativitat. En Rodari explica en el seu llibre La gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries, què és el binomi fantàstic. Tota història fantàstica pot sorgir de la confrontació entre dues paraules. El pensament humà, que treballa de forma binaria, s’encarregarà de relacionar-les per tal de crear una nova història.
Les dues paraules han de tenir una certa distància semàntica. Han de ser prou estranyes per tal que la imaginació és trobi obligada a funcionar. Feu l’experiment. Escolliu dues paraules a l’atzar i intenteu-les unir. Es produeix un estranyament. En Rodari pren com a exemple les paraules gos i armari. I a partir d’aquí obté imatges mentals molt diferents en entrellaçar les dues paraules amb preposicions diverses: el gos amb l’armari; l’armari del gos; el gos dins de l’armari; etcètera. Cadascuna d’aquestes imatges mentals ens pot oferir una història fantàstica o, si més no, el punt de partida d’aquesta història.
De la mateixa manera que podem jugar a crear binomis fantàstics amb les paraules per crear històries, també podem jugar a crear binomis no fantàstics amb les idees amb la finalitat de crear projectes que esdevindran noves realitats. Un projecte no deixa de ser una forma d’imaginar-se el futur, barrejant tot un seguit de recursos que per si sols no serien res: materials, procediments, idees, preguntes, respostes... El resultat a vegades és sorprenent i fins i tot fantàstic.
Es tracta de combinar paraules, recursos, idees... i obtenir alguna cosa nova. L’aigua líquida és la combinació de dos gasos, l’oxigen i l’hidrogen. Una banyera plena d’aigua amb bombolles d’aire esdevé un jacuzzi. Un tros de paper petit i quadrat amb una mica de cola ens dona el post-it. En resum, la matèria primera de tota innovació és la barreja, la combinació d’alguna realitat preexistent. Ni que siguin només dues paraules.
