La dedicació

per Elisa Muixí-Fina Monell , 10 de desembre de 2014 a les 10:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pero usted sabe lo que vale un poco de algo si está muy bien hecho.
Antonio Muñoz Molina. La noche de los tiempos.


El temps que dediquem als infants pot tenir dues característiques: l'una, estar amb els nens, i l'altra, estar per ells.

Estar amb els nens. Estem pensant en aquelles activitats que podem fer junts però que són necessitats dels adults: fer la compra, fer una visita, anar al gimnàs... Algunes d’aquestes activitats, depenent de l’edat de la criatura, no són adequades per a nens. Llavors tenim dues opcions: renunciar-hi o trobar una altra activitat alternativa de qualitat per a l’infant.

Si hi renunciem ha de ser voluntàriament i amb benestar, mai amb actitud de queixa sentint que el nen no ens permet fer el que ens agradaria, ell ho captarà i pot sentir-se’n responsable. Aquesta opció és sovint la més recomanable i, com sempre, és feina de l’adult sentir-la agradablement. És en aquest context que la cita pren sentit.

Estar pels nens. D’entrada hem de dir que això no és possible de manera continuada, no ho resistiríem. És saludable per tots, pares i fills, que cadascú pugui tenir temps, espai i vida pròpia. Tampoc significa que ens posem a jugar els seus jocs si no ens ve de gust. Estem per ells quan podem atendre qualsevol demanda en tot moment i ben disposats a deixar l’activitat per posar atenció a la seva necessitat.

Anem pel binomi quantitat-qualitat. La situació de màxima quantitat, màxima qualitat, és ideal i per això mateix, irreal. Cert que no hem d’escatimar temps per estar pels fills, però tampoc cal exigir-se massa d’un mateix.

La quantitat de temps destinat és probable que no la puguem decidir en la seva totalitat, en canvi, la qualitat només depèn de nosaltres mateixos. Per tant, cal qüestionar-se la qualitat del temps compartit. És important perquè els infants recullen el sentiment intern que tenim i se senten confortats i segurs.

Deixa de ser decisiu què fem junts, ho és com ho fem. Tot i així, hem d’apuntar que totes les activitats relacionades amb el moviment físic en un context natural són altament recomanables a qualsevol edat.


Arxivat a:
Opinió, educació


Participació