Jordi Sardans | Actualitzat el 08/12/2014

Els castells bagencs

Cal donar la benvinguda a la publicació Els castells i torres medievals del Bages, el darrer treball publicat de l’estudiós i advocat de 93 anys, Xavier Sitjes i Molins. Es tracta d’un llibre d’interès cultural que ajuda a un millor coneixement del nostre patrimoni arquitectònic, d’un autor que és pioner en l’estudi de l’arquitectura civil i religiosa medieval al Bages. Especialista en història medieval, ha centrat bona part dels seus millors estudis en l’art i la història bagenques, dels períodes medieval i barroc. Guardonat amb el premi Antoni Esteve, dins dels Lacetània 2013, que coordina Òmnium Bages, el llibre acaba de veure la llum sota el patrocini de la família Esteve, editat pel Centre d’Estudis del Bages, en la col·lecció Monogràfics. Sitjes hi analitza els castells i les torres medievals bagenques amb aportacions gràfiques de fotografies i dibuixos. N’assenyala el naixement, documentat des del segle X, com a protecció dels senyors cristians de les ràtzies musulmanes, la seva evolució i, finalment, la decadència. Fa una completa descripció tant dels castells com de les torres aïllades.
 
De l’àmplia informació que conté remarcaria breument dos aspectes que m’han cridat l’atenció. Segons l’autor, l’actual nom de Fals no és correcte etimològicament, ja que prové de la donació d’unes terres al monestir de Santa Cecília de Montserrat l’any 979, situades “in castro Falcus”, nom que adoptarà les variants, Falchs o Falcs, que ell reivindica. Sitjes també considera que l’actual sala Gòtica de la Seu fou la sala principal de l’antic palau reial manresà, del segle XIII. Explica que era la gran sala del palau sota la pabordia, on l’escut del portal data del 1714 i pertanyia al castell. S’hi entra per la pujada de la Seu, és de planta rectangular, amb uns 14 metres de llarg, 6 d’amplada i 5 d’alçada. Malgrat que el seu criteri actual pot ser discutible, Sitjes potencia el seu objecte de recerca en la comarca històrica del Bages, que inclou els municipis de Granera, Sant Pere Sallavinera i Vacarisses, i en canvi, deixa fora Cardona, en contra dels criteris de la comarca oficial restablerta per la Generalitat de Catalunya. Els termes de l’època medieval gairebé coincidien amb la vegueria del rei Pere III, que atorgava uns 40 castells a la zona. A hores d’ara, 13 han desaparegut, 11 estan en una situació ruïnosa, 6 són habitables i els altres 10 es conserven relativament bé. Les torres-castells eren construccions inexpugnables, on tan sols es podia accedir pel portal.
 


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.