Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS AL POU. Amb la concentració dels serveis de l’hospital de Sant Andreu i de Sant Joan de Déu, havia nascut la Fundació Hospital General de Manresa i abans d’acabar l’any havien de començar les obres d’ampliació de Sant Joan de Déu per tal de crear l’espai físic del nou hospital, que havia de ser un dels dos centres de referència de la ciutat. L’altre era el Centre Hospitalari.
En el tema central d’aquell mes, elaborat per Montse Ayala, Ramon Fontdevila i Anna Vilajosana, Josep Camprubí Casas, membre del patronat de Sant Andreu, explicava la inviabilitat d’un hospital petit i la necessitat d’anar cap a un centre de mida mitjana i resoldre la situació econòmica precària de Sant Andreu. Segons l’informe elaborat per Eduard Bohigas, les pèrdues acumulades per aquesta històrica institució beneficoassistencial en tancar l’exercici de 1985 eren de 465 milions de pessetes. Deute que havia crescut els darrers anys i que provocava una tensió continuada entre els treballadors i la direcció.
.jpg)
El regidor d’Hisenda, Josep M. Sala, precisava que no es tractava d’una fusió sinó d’un traspàs de plantilla de Sant Andreu al nou Hospital General. La integració dels centres es va encomanar a un nou gerent, el doctor Carlos Padula, que havia de gestionar el nou hospital, el qual havia de triplicar la superfície sanitària disponible, amb un total de 275 llits. Sant Andreu reorientaria la línia assistencial, per adreçar-se fonamentalment a la tercera edat, crònics i malalts terminals
Informàtica per a tothom
Aquest era el títol del reportatge de Joan Morros, que reflectia l’inici de la implantació dels ordinadors personals a les llars manresanes. Eren temps de decidir si es comprava un aparell amb disquet o amb disc dur de 20 MB, més car però amb molta més capacitat. Si es volia treballar en disquets de 5 i ¼ o de 3 i ½, o si es volia pantalla amb blanc i negre –conegudes com paper white--, de color verd o àmbar... i impressora d’agulles, de raig de tinta o làser. Els processadors de textos de l’època eren el Word Perfect, el Wordstar, el XY Write, etc. El preu d’un equip estàndard podia oscil·lar entre 200.000 i 400.000 pessetes –de 1.200 i 4.400 euros, respectivament--, en funció de les marques. El reportatge recollia establiments que havien nascut amb la demanda i que ara ja no hi són, com ara Tot Micro, Studi7, Trionic, Taulés o Bages Informàtica, entre d’altres.
Atemptat contra l’MDT i judici a Canet i Datzira
El dia 4 a la matinada havia esclatat una bomba a l’immoble número 53 del carrer Guimerà, on tenia la seu l’MDT, juntament amb altres entitats del Centre Alimara. Unes 200 persones es manifestaven l’endemà en contra de l’atemptat, reivindicat pel grup feixista Milícia Catalana. El dia 14, l’Audiència Nacional de Madrid condemnava Marcel·lí Canet i Sebastià Datzira a sis anys i un dia per delicte d’estralls, en considerar-los autors de l’atemptat contra la delegació d’Hisenda d’Igualada.
